EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

En vuit anys pugen vendes i beneficis dels escorxadors però no el personal fix

Els quatre escorxadors de la comarca d’Osona van augmentar tant en facturació com en beneficis. En concret, van obtenir 13,6 […]


El 9 Nou
25/07/2016

Els quatre escorxadors de la comarca d’Osona van augmentar tant en facturació com en beneficis. En concret, van obtenir 13,6 milions de beneficis l’any 2014 mentre que el 2007 en sumaven prop de 3,8 milions, segons les dades extretes de les memòries anuals de les empreses. Com es pot veure al quadre adjunt, així com les vendes van anar pujant de forma gradual els beneficis són més variats els diferents anys, ja que això també depèn de les inversions que cada empresa ha fet en aquests anys. Pel que fa al nombre de treballadors, l’any 2007 en sumaven 563 i els anys següents van anar pujant fins a tenir-ne el 2013 la xifra més alta, 639. Però, tot i l’augment de producció, a partir del 2012 la xifra de treballadors amb contracte fix ha anat baixant i el 2014 se situaven en 579.

En realitat, però, hi ha molts més treballadors en aquestes quatre empreses però no són fixos. I també cal determinar (es veu en la resta de gràfics de la pàgina 25) quins són els que tenen la majoria de personal fix o no. Així, l’empresa amb més treballadors fixos és Mafriges, de Sant Vicenç de Torelló, que només té una cooperativa de treballadors externa treballant en un dels processos. Mafriges funciona com a escorxador, sala de desfer i elaborador i té organitzades les seccions per productes: la del llom, de les espatlles, del bacó, dels pernils (on treballa la cooperativa) i dels caps. L’empresa té present tot el procés fins al repartiment de la carn. Preveu fer una ampliació un cop s’aprovi el POUM de Sant Vicenç de Torelló, on té la seu, que va quedar pendent fa un any. Mafriges és l’empresa que té un cost per treballador més baix de totes quatre.

Patel és la segona empresa amb més treballadors fixos, tot i que en té molts més ja que només té fixos els treballadors de la zona de l’escorxador mentre que per a les sales de desfer utilitza els serveis de les cooperatives de treball associat, en què cada treballador s’ha de fer autònom, i per tant no cotitzen a la Seguretat Social. Patel està també en procés de creixement per millorar la logística. L’empresa, en terme de l’Esquirol, té previst fer aquest any un túnel per poder transportar la carn entre les dues naus de dins l’illa industrial i des de l’Ajuntament s’ha aprovat fer

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't