Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Estudiants de tanatoestètica fan les pràctiques finals dels seus estudis al tanatori de Vic

La funerària Cuberta de Vic ha acollit aquest estiu estudiants del cicle formatiu de Tanatoestètica per tal que puguin fer-hi les pràctiques.

  • El 9 Nou
  • 23/08/2010 | 20:00
  • 0

Expressions com “l’han deixat molt bé” o “fa més bona cara ara que durant la malaltia” són frases habituals en les converses de tanatori.

Fer presentables els cadàvers és la tasca que assumeixen els professionals més oblidats del sector de l’estètica, els tanatoestètics, encarregats de fer tractaments estètics als difunts. L’objectiu de la seva feina és que la família pugui veure la persona traspassada “en condicions” i pugui retenir una “darrera imatge” agradable.

La funerària Cuberta de Vic ha acollit aquest estiu estudiants en pràctiques del cicle formatiu on s’aprenen aquestes tècniques.

El tanatopràctic Joaquim Berrocal supervisa tres de les estudiants que aquests dies finalitzen les pràctiques. Estan “arreglant” una difunta que ha arribat al tanatori fa unes hores. Berrocal els dóna instruccions mentre les tres estudiants pentinen, fan les ungles, maquillen o cusen la boca de la finada.

Vicky Serena, de 24 anys i del Pont de Vilomara (Bages), sintetitza molt bé l’experiència pràctica que ha viscut a Vic després de la formació teòrica. “Sabia el que venia a fer, sabia el que buscava i sé el que vull”, explica Serena, que assegura que els morts no li han fet mai “cap angúnia”. Quina sensació va tenir el dia de la primera pràctica? “Emoció”, respon l’alumna en un acte de sinceritat, tot i que persones del seu entorn no comparteixin el mateix punt de vista.

Després de treballar en bars i fàbriques, una conversa informal –“ara fa quatre o cinc anys”, diu– sobre els efectes de la crisi econòmica va obrir-li els ulls. “Vull arribar a ser tanatopràctica”, apunta Serena. La tanatopràxia és la germana gran de la tanatoestètica.

Els tanatoestètics no viuen de cap cànon de bellesa. Berrocal diu que els professionals han d’adaptar-se a cada difunt. “Ens basem en la informació que veiem en el propi difunt i en la que aporten els familiars”, afegeix aquest osonenc que fa més de 25 anys que treballa en el sector funerari.

En cap cas, però, es pot “arreglar” el cadàver sense conèixer la causa de la mort, els medicaments que prenia el difunt o l’estat del cos.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.