Eudald Palma és un il·lustrador i autor català de Torelló que actualment viu i treballa a Barcelona. Va començar com a dissenyador gràfic abans d’entrar en el món de la il·lustració, ha estudiat Gràfica publicitària a l’EASD de Vic i il·lustració a la ESDA La Llotja de Barcelona. Entre els seus treballs figuren campanyes publicitàries, il·lustració infantil i juvenil editorial i concepte art per a projectes d’animació. El 2007 va obtenir el 1r premi de disseny i il·lustració a la campanya publicitària de la fira de l’avet d’Espinelves (Osona) i ha estat escollit per il·lustrar la prestigiosa imatge de la festa major d’hivern de Barcelona de 2012. Actualment presenta el seu primer llibre il·lustrat.
– A quina edat vas començar a dibuixar?
– Des que tinc ús de raó. Els meus pares tenen dibuixos de quan tenia tres i quatre anys.
– Què sents quan tens un llapis a la mà i comences a traçar línies?
– Suposo que el que sent qualsevol persona que li agrada i li satisfà el que està fent. Flueixo, gaudeixo i m’endinso al meu món, i desconnecto del món exterior.
– Dedicar-se al món de la il·lustració i tenir èxit està complicat, no et vas plantejar fer una altra carrera i dibuixar per hobby?
– Sí, de fet he tardat uns quants anys a fer el pas. Primer vaig començar provant en el camp del disseny gràfic precisament per això, però si realment tens vocació per alguna cosa, t’entusiasma i la sents, tard o d’hora crec que ho acabes intentant. De totes maneres, crec que vaig fer bé perquè publicar és un camí pacient i em va ser imprescindible tenir una altra feina mentre buscava oportunitats en el camp de la il·lustració editorial.
– El Gran llibre dels somnis, el primer llibre que has il·lustrat, què ha significat per tu?
– Doncs com a primer llibre important, i enfocat a distribuir-lo a altres països, un abans i un després, primer per l’experiència d’haver treballat en aquest nivell, tant de contingut de text com d’exigència en la qualitat del resultat de les il·lustracions, i segona la importància mediàtica de l’extensió de la difusió de la meva feina. A part de ser un privilegi i una satisfacció enorme, un somni fet realitat, haver treballat amb textos d’autors tan importants i que he llegit d’ençà que era petit, com Lewis Carrol, Miguel de Cervantes, Shakespeare o Bram Stoker.
– El llibre està format per històries curtes i conegudes. Com es poden il·lustrar de nou històries que ja s’han dibuixat milers de vegades i fer-les diferent?
– Aportant el món propi de l’il·lustrador, com interpreta i li dóna forma amb la seva personalitat i imaginació. Tot i que en aquest projecte es va buscar algun concepte on recolzar la línia gràfica, que va acabar sent el món fantàstic de Jules Verne, per la fantasia de la seva estètica, l’enginyeria de les seves creacions…Casava molt bé amb el concepte dels somnis.
– Els teus dibuixos tenen un toc Burton, com per exemple el gat que apareix en el primer conte del llibre, Alícia en el País de les Meravelles. Ha estat un referent per a tu?
– Sense dubte un dels que més, ja que sempre m’ha atret i fascinat com enfoca la caracterització dels personatges i les ambientacions amb tanta profunditat i personalitat.
– Amb l’era digital el món de la il·lustració ha canviat, molts professionals d’aquest món a través d’una tauleta ja dibuixen directament a l’ordinador. Tu encara ets dels que utilitzen llapis i paper?
– Sí, a veure tot són eines, i l’ordinador també l’utilitzo per acolorir una petita part, però la que utilitzo més és el grafit, perquè és el que em sento més còmode i m’aporta la tècnica necessària. També utilitzo molt els llapis de color aquarel·lables i l’aquarel·la perquè són molt compatibles amb el grafit, però també sóc molt aficionat a altres tècniques com l’acrílic i sobretot l’oli.
– Els colors vius no hi predominen gaire, per què tonalitats marrons, daurades, negre…?
– Hi ha una part que forma part del meu estil i de la meva interpretació, però en aquest cas hi ha una intenció pel concepte que es treballa al llibre.
– Com definiries els teus dibuixos?
– Profunds, amb personalitat i sensibilitat.
– Tens dos projectes més entre mans, seran semblants a aquest primer projecte, o és una cosa totalment diferent?
– Sí, la part fantàstica es mantindrà, però els conceptes i els continguts de les històries seran totalment diferents.
– En un futur què t’agradaria aconseguir?
– Doncs continuar aprenent i desenvolupant el meu món artístic, i continuar portant a terme els projectes que em vinguin de gust i en què cregui i que, sobretot, em transmetin realment alguna cosa, que els pugui gaudir en tots els sentits. I també entrar més en el món de la pintura.
{{ comment.text }}