“Fàcil i difícil
Prohibir empadronar-se als inmigrants i fer que s’empadronin al municipi del costat és fàcil i econòmic. Coordinar Administracions, evitar postures partidistes i lograr un consens valent i eficaç és difícil i costós (per segons quins partits polítics de segona regional).
Integrar als immigrants i educar els seus fills en valors democràtics i donar-los oportunitats és difícil i costós, sovint frustrant. Deixar que es radicalitzin és fàcil i profitós per alguns no-inmigrants.
Deixar que els Ajuntaments s’enfrontin sols i sense recursos als problemes que genera la inmigració és fàcil i econòmic, sobretot per a les altres Administracions.
Fer populisme i apuntar-se al davant d’un grup social nombrós i amb idees tipus blanc o negre és fàcil i econòmic. Resistir i buscar solucions és difícil i costós, i potser poc patriòtic per segons qui.
Veure una nena d’origen magrebí parlar en català amb els seus companys de pilota és difícil i costós, però ho prefereixo, què hi farem, potser sóc minoria a Vic. Tornarem a fer l’esforç que es va fer als anys 60 amb els meus pares o ho deixarem córrer?
Miguel LURI”
{{ comment.text }}