Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Ha de ser el territori i no el govern qui decideixi la capital de la Catalunya Central”

Entrevista a la consellera de Governació, Meritxell Borràs

  • El 9 Nou
  • 10/04/2016 | 11:45
  • 0

Meritxell Borràs, consellera de Governació, va ser a Osona la setmana passada per presentar el fons Feder a la Catalunya Central. Aprofitant la seva visita va concedir una entrevista a EL 9 NOU, en què la nova consellera parla del Moianès, de la futura comarca del Lluçanès i també de la capitalitat de la Catalunya Central, entre altres temes.
El Lluçanès serà comarca?
Això és un tema que, d’una banda, ha de determinar la comarca i, de l’altra, el Parlament de Catalunya, que és qui realment estableix la creació de noves comarques.
De tota manera, fa vuit mesos que es va fer la consulta i tot està aturat.
En el cas del Lluçanès, a diferència del que va passar al Moianès, no hi va haver una resposta única dels ciutadans perquè dels 13 municipis 5 van votar que no. Per tant, va ser un resultat de difícil administració perquè no era clar. A més, els mateixos alcaldes, durant la mateixa nit i en reunions posteriors, van dir que allò que havien iniciat junts ho volien acabar junts i cal veure com es fa això.
I com es fa?
Aquest és el moment de la veritat: hi ha d’haver un debat profund que permeti donar una resposta lògica al que expressi el Lluçanès.
Des del territori diuen que ja està tot fet i que ha de ser Governació qui comenci ara a redactar el projecte de comarca. La pressió és per al seu departament?
(Riu) La pressió un la posa allà on vol. El que tenim clar és que nosaltres hem fet el que ens corresponia, que era acompanyar a l’hora de fer el referèndum que es va fer correctament. A partir d’aquí nosaltres hem traslladat el resultat que en va sortir al Parlament, que és a qui correspon impulsar-lo en l’àmbit de les lleis.
I serà comarca encara que sigui amb pocs municipis? Tornem a recordar que cinc van dir que no…
És un tema que caldrà veure. D’aquí a pocs mesos en el conjunt del país espero que siguem capaços de tirar endavant el Congrés Municipalista, que ha d’establir les bases per donar respostes al món local en molts àmbits: d’aquí també n’hauran de sortir les bases sobre quina ha de ser la nostra ordenació territorial i, per tant, quins límits han de tenir les comarques per tal de poder-ho ser, entre altres coses.
Però quin és el pròxim pas que ha de seguir el Lluçanès tenint en compte que ara ja té el suport de tots els grups parlamentaris?
Doncs han de ser els grups parlamentaris els que han de donar resposta a la situació del Lluçanès.
Ara fa un any que el Moianès és comarca i nou mesos que es va constituir el Consell Comarcal. Tot i així, no tenen pressupost i no han pogut assumir cap de les competències marcades per llei.
Això no és estrictament cert.
Ah, no?
No, perquè l’any 2015 com a govern no vam poder fer el fons de cooperació local perquè quan es va fer la comarca no existia, situació d’impàs. Però ens en vam preocupar i es va nodrir econòmicament a través de la Diputació de Barcelona i, per tant, de pressupost n’han tingut.
Però aquesta partida només els ha servit per crear l’estructura [aquest dilluns es va aprovar.]
Sí. Però també hem vetllat per fer acords perquè els municipis del Moianès segueixin rebent serveis dels consells comarcals dels quals depenien: els del Bages, el Vallès Oriental i Osona. Ara només estem esperant la llum verda d’Economia per poder-los dotar de pressupost.
Per tant, el compromís hi és?
De Governació hi és i esperem que Economia, tot i que sabem que té dificultats, serà sensible amb la matèria i hi donarà llum verda.
Vic i Manresa lluiten per ser la capital de la Catalunya Central. Hi ha d’haver cocapitalitat?
És un tema que en l’àmbit comarcal hi ha casos en què s’han resolt així, com al del Vallès amb Sabadell i Terrassa. S’haurà de resoldre des del territori i, per tant, no seria de país madur que hagi de ser el govern o algú qui decideixi quina ha de ser la capital.
Igualada també es va fer sentir setmanes enrere i va demanar la seva part de quota.
És normal que tothom aixequi el dit i serà lògic que s’acabi resolent amb consens i, per tant, acceptat pel conjunt de la vegueria.
Els ajuntaments continuen essent els més perjudicats en el tema del finançament. Té solució, això?
Sí, i aquesta passa perquè el govern català pugui disposar dels diners dels catalans i no pas que haguem de patir l’ofec econòmic a què d’una forma premeditada el govern espanyol ens té sotmesos. Cregui’m que des del govern no m’atreveixo a dir que patim més que els ajuntaments, però com a mínim patim igual la dificultat a l’hora de finançar els ajuntaments com els correspon. La manca de pagament en el moment adequat als ajuntaments ens preocupa i estem intentant donar-hi respostes. Esperem que d’aquí a no gaires setmanes el que és el deute més antic el puguem resoldre.
Precisament la setmana passada va presentar el fons Feder de la Catalunya Central. Com se’n beneficiarà Osona?
Dependrà de la comarca i dels projectes que presenti. Les condicions són les mateixes per a tothom i tenim 45 milions d’euros per tot Catalunya. Hi va haver una sala plena per conèixer de primera mà quines són les bases sobre les quals s’han de construir aquests projectes.
Governació manté el suport als ajuntaments denunciats pel 9N?
I tant. I per molts motius. I m’atreveixo a dir que el principal és per la llibertat d’expressió. On s’és vist que un ajuntament, alcaldes o regidors no puguin expressar lliurement el que desitgen per al seu país? No poder-ho fer és tant com dir que no hi ha llibertat d’expressió. A vegades sembla que tornem a èpoques franquistes.
L’Audiència Nacional ha imputat el regidor de Capgirem Vic Joan Coma per les declaracions que va fer al ple on es debatia la moció de suport a la declaració rupturista del 9N del Parlament. Com ho veu?
Fatal. És un tema que ja li dic: estem parlant de llibertat d’expressió. Aquí el govern sempre hi estarà al costat. Per mi és un tema inqüestionable que això, en cap cas, hauria d’estar judicialitzat. És molt lamentable que judicialitzem la política i la llibertat d’expressió.
Forma part d’una estratègia per fer mal a Catalunya?
Aquesta imputació forma part d’un cert akelarre absurd que no ens porta a res.
Fa poc que Governació es va reunir amb alcaldes per parlar de l’acolliment de refugiats. Com està aquest tema?
Sobre aquest tema lamentablement seran els ajuntaments i el govern català qui hi doni resposta, però el govern espanyol no ens té informats i a sobre s’enfada quan diem la capacitat d’acolliment que tenim. Per tant, nosaltres ens hem ofert en tots els sentits i ho continuarem fent.
La gent vol ajudar però hi ha la sensació que són les administracions les que posen bastons a les rodes.
Per part de l’administració catalana, cap bastó a les rodes, al contrari: el president Puigdemont va fer una carta dient que teníem capacitat per acollir 4.000 refugiats i des de Governació hem donat habitatges per a aquestes persones refugiades. Som un element de col·laboració. Si parlem de bastons a les rodes hem de mirar cap a una altra banda.
A l’Estat espanyol?
Sí, no ens dóna la informació i no ens facilita les coses. La interlocució directa la té el govern central.
El primer bloc de pisos de Can Garcia de Manlleu ja està aterrat. Quina previsió hi ha amb el segon?
Les feines d’enderroc del segon bloc de Can Garcia acabaran el 2017. Ara mateix s’estan fent tasques per buidar-lo i se seguirà el mateix procediment que amb l’altre bloc de pisos.
El seu pare, Jacint Borràs, va ser un dels fundadors de CDC. Com viu vostè aquest procés de refundació del partit?
D’una forma molt positiva. Crec que aquella gent, entre ells el meu pare, van ser capaços de fer una cosa extraordinària com és crear una formació política sortint del franquisme que, a més, volia englobar gent de procedència diversa i restaurar les nostres institucions i lleis. Van posar la llavor de tot el que estem fent ara, que és aquest procés nacional en què el país vol adquirir la majoria d’edat per ser lliure. Per fer-ho CDC continua sent una bona eina, però cal que ens renovem i actualitzem.
Cal canviar les sigles o tot plegat és més complex?
Sí, no és una cosa de sigles. És evident que els noms són rellevants i s’han de tenir en compte, però passa també per un canvi d’estructures, de funcionament i de persones. I això no vol dir que tothom hagi de ser nou i que els que hi som hagu

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.