Poc a poc la sala del City Arms es va anar omplint, fins el punt que no hi va haver més remei que estar dempeus. Mentre els cambrers començaven a servir les primeres copes de la nit, es presentaven els monologuistes; un d’ells professor i l’altre estudiant de la UVic.
Els espectadors, amb moltes ganes de gaudir i d’acabar plorant de riure, van topar amb un principi inesperat perquè a la primera part, l’humor no hi va ser present. Tot i així, el final del primer monòleg, que va ratllar els 15 minuts, va animar als assistents amb una cançó de rap de collita pròpia.
Els més impacients van desistir i van abandonar el vaixell abans d’hora. D’altres, van decidir continuar a l’embarcació i van donar un vot de confiança al següent monologuista. Diuen que el més bo es fa esperar, i el City Arms es va dotar de la dosi d’humor que tothom estava esperant. El professor va superar de llarg els 15 minuts de què disposava per la comoditat que va mostrar dalt l’escenari.
Els oients se’n van anar amb un bon sabor de boca, i els experts en humor van deixar entreveure que hi hauria una propera vegada emmarcada dins la Universitat d’Estiu de Vic.
{{ comment.text }}