La vigatana Ester Dachs va participar, la segona setmana de juny, en un viatge a Cisjordània al costat d’altres 11 periodistes europeus, organitzat per la Unió Europea (UE). Hi anaven a conèixer els programes de cooperació de la UE amb aquella zona de Palestina ocupada per Israel, “però hi acabes vivint en primera persona el conflicte quotidià entre jueus i palestins”, explica. Dachs ha fet un màster a la UAB sobre Comunicació de Conflictes Armats, Pau i Moviments Socials. Vol investigar sobre la realitat de l’àrea de Cisjordània que està sota control exclusiu d’Israel, que representa el 70% del territori “i on des de l’any 2000 s’han denegat el 94% dels permisos d’obres sol·licitats per palestins”, diu. Hi ha dues zones més, una sota jurisdicció palestina i l’altra, mixta.
L’expedició, que va visitar les ciutats de Ramal·lah, Hebron, Jerusalem i Jericó, va viure la tensió afegida del segrest de tres joves colons jueus, mentre feien autoestop el dijous 12, i les primeres represàlies de l’exèrcit israelià com a resposta. Amb la paradoxa, a més, de prendre mesures i llançar acusacions contra l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) “quan el segrest es va produir a la zona C, que és la que està sota control d’Israel”. El grup de periodistes de la UE ho va notar en l’increment dels controls als checkpoints per travessar d’un sector a l’altre de Cisjordània i també a l’aeroport. Dachs, que ja havia estudiat el conflicte entre israelians i palestins, admet que “fins que no ho vius en primera persona no l’entens en tota la seva magnitud”, començant per una percepció molt estesa entre els jueus, i és “considerar que els palestins són terroristes mentre no es demostra el contrari”.
Dachs va quedar impactada de la ciutat d’Hebron, al sud de Jerusalem. Té al voltant de 150.000 habitants, dividits en dos sectors. A l’anomenat H1, sota administració de l’ANP, hi viuen 120.000 palestins, mentre que a la cèntrica H2, sota tutela israeliana, hi ha una colònia de 500 jueus i 30.000 palestins, “aïllats els uns dels altres” i en què la comoditat jueva, ultraortodoxa, entén la seva presència en aquell punt com una forma de resistència davant dels palestins. Soldats israelians, que fins i tot superen en nombre els mateixos colons, estan al càrrec de la seva seguretat i de la vigilància del perímetre.
Dachs veu difícil, ara mateix, que s’avanci en una solució definitiva en el conflicte entre jueus i palestins, que podria passar per la creació d’un nou estat palestí. Menys encara si es concreta la intenció del govern d’Israel de construir un nou assentament jueu per connectar el Jerusalem est amb la colònia Maale Adumim, que “partiria Cisjordània per la meitat”.
{{ comment.text }}