“Diuen que els incendis s’apaguen abans que arribi l’estiu, però ja fa anys que vivim en un estiu interminable jugant amb la fortuna per a que no se’ns cremi una bona part del país.
Enguany els incendis han estat notícia més per les tràgiques morts dels que hi treballaven per extingir-los que no pas per les hectàrees que han cremat, tot i que 3.307 ha forestals calcinades no és una xifra menor.
Vivim en un país on la superfície forestal no deixa de créixer tant en extensió com en densitat, on gaudim de més espais protegits i més figures de protecció, on la sensibilització sobre el que signifiquen els boscos i els seu beneficis socials i ambientals cada cop són més reconeguts per la societat.
Els boscos catalans estan majoritàriament en mans privades. L’administració i la societat demanen als privats assumir la responsabilitat de cuidar-los. Es reclama doncs, que els boscos estiguin nets, que es rebaixi la quantitat de combustible i que això es tradueixi en un menor de risc d’incendi.
El sector forestal català agonitza. Actualment és una raresa estadística trobar algú que a Catalunya visqui dels productes del bosc. La llenya i la fusta tenen uns preus que no donen per viure, ni que sigui indignament. El que hom pot ingressar per la venda de productes del bosc no dóna per tenir-ne cura d’ells. S’abandonen les pràctiques forestals, es perd un llegat cultural, el paisatge d’un país… la situació cada vegada està més degradada.
Mentrestant anem fent la pila més gran. Apleguem combustible tot esperant a que els grans incendis com els del 1986, 1994 o 1998 se’ns presentin de nou i ens facin reviure la tragèdia.
No podem restar immòbils a l’espera a que una espurna encengui la pira crematòria. Si una de les fonts del problema està en que els finques forestals són inviables econòmicament les hem de fer productives perquè el risc de tenir uns boscos bruts és molt alt.
Cal aprofitar el potencial energètic dels boscos en favor d’una energia renovable com la biomassa. Cal fer d’aquesta activitat una activitat estratègica en el manteniment de la població en el territori, de preservació del paisatge, de millorar el nostre balanç energètic i sobretot de prevenció de futurs incendis i d’estalviar el dolor i la tragèdia per a molts dels que hi treballen en la seva extinció.
Junta de l’associació de Propietaris del Montseny
Josep Mataró Clopés, Xavier Martí Ragué, Roser Vives de Delàs, Josep Cuch Codina, Paco Muñoz Gutiérrez, Miquel Serra Roma, Ramon Vallmitjana Casademunt, Joan Garolera de Prades”
{{ comment.text }}