Vostè sempre recordarà el Sant Jordi del 2012?
I tant! El 2012, La Campana passava per una època complicada, fins i tot dies abans de Sant Jordi el gestor ens va dir que hauríem de tancar. Però en les situacions difícils, mentre no t’ofegues, et fas més fort. Gràcies a què teníem un bon llibre entre les mans (L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra) vam poder tirar endavant.
Com van aconseguir que aquest llibre fos coronat com el més venut del Sant Jordi 2012?
Des de La Campana confiàvem molt en el llibre. L’autor, el suec Jonas Johansson ens va dir que no podia venir per Sant Jordi, perquè tenia molta feina. Per fer promoció vaig decidir trucar a l’actor Lluís Soler, que es va disfressar de protagonista de la història i vam cridar l’atenció dels mitjans i dels lectors.
I aquest Sant Jordi han tornat a encertar amb “Victus”
El fet que anéssin tan bé les vendes de “L’avi..” ens va permetre centrar-nos més còmodament en el llibre de l’Albert Sánchez Piñol. Des de l’editorial vam fer molts esforços perquè aquest llibre fos una referència per al país. Ha estat un honor participar en “Victus”, però no per vendes sinó pel perfil nacional del país que representa.
Com ho va fer per aconseguir retenir entre els seus autors a Albert Sánchez Piñol?
Doncs no em va costar gaire, des de La Campana estem molt contents que l’Albert estigui amb nosaltres, ha tingut ofertes molt importants d’altres editorials i va decidir quedar-se amb nosaltres. Els autors no deixen La Campana perquè saben que no farem res que els perjudiqui. Primer anirà sempre l’autor abans que l’editorial.
I el destí ha fet que Pep Guardiola es creués amb un dels seus llibres
Doncs sí, vam tenir molta sort que en una roda de premsa digués que s’estava llegint “Wonder” i que a la seva filla li havia agradat molt.
Quin és el secret per aconseguir trobar grans èxits com “La veritat sobre el cas Harry Quebert”?
En aquest cas vam entrar en subhasta, i vam fer molts esforços perquè aquest llibre estigués entre nosaltres. Ens vam posar en contacte amb l’editor, un senyor francès de 87 anys que no té cap perfil de xarxes socials, li vam explicar qui erem i com treballavem i no va dubtar ni un segon a facilitar-nos el llibre.
Així doncs, La Campana ja no és una editorial petita.
Home, si compares el volum de llibres publicats en els 30 anys d’història de La Campana, és equiparable al que publica el mes de maig l’editorial Planeta. Una altra de les coses del que som conscients és qui som i d’on venim. Una de les persones a la que sempre li estaré agraïda va ser a Josep Maria Espinàs per com ens ha ajudat i com ens ha estimat.
Quins motius ha de tenir un llibre perquè La Campana el publiqui?
Doncs que siguin llibres amb caràcter, crítics però vitals. Llibres que et demostrin un amor per la vida. Un altre dels pals de paller que tenim i que crec que hem de tenir és la vinculació amb el país.
Però no és casualitat que hagin tingut tants bons encerts en tan poc temps.
Jo em llegeixo tots els llibres que publiquem, i si no m’agraden no els publiquem. Des de La Campana anem a buscar la qualitat, no comencem la casa pels diners. A més, tampoc volem anar a remolc de la indústria castellana i si podem els ajudem abans nosaltres a ells.
Suposo que ja deu tenir clar quin serà el futur èxit de vendes de Nadal o de Sant Jordi.
No sé si serà un èxit de vendes, però tenim moltes il•lusions i moltes esperances posades en un llibre del John Carlin que es dirà “El somriure de Mandela” i que vol reflectir la personalitat de Nelson Mandela fruit de les diverses trobades que va tenir amb ell pel seu treball sobre Audàfrica a El Factor Humà. A més, volem preparar una versió reduïda per escoles de Victus, ja que creiem que els joves catalans han de conèixer la història del nostre país.
{{ comment.text }}