Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Jordi Valls: ‘La millor publicitat és el boca-orella’

El responsable del Restaurant “Bo” de Vic, Jordi Valls, ens desvetlla quina és la clau del seu èxit per sobreviure a la crisi.

  • El 9 Nou
  • 15/02/2013 | 14:31
  • 0

Què teniu de diferent que no tinguin altres restaurants?

Molt bon servei. Perquè la gent demana molta qualitat a un preu molt baix i un servei excel·lent.

Llavors, si el preu és tan baix i el servei és tan bo, com es sosté el restaurant?

Treballant molt. Has de treballar molt. Avui en dia treballant poc no n’hi ha prou. Has de treballar amb molta gent, amb uns preus baixos i posar bona cara al mal temps.

Els treballadors estan contents amb els sous?

Sí, els sous sempre seran els mateixos. El problema és el que a tu et queda de marge a final de mes. Abans amb 20 menús potser passaves, ara ja no. Ara n’has de fer 40 per guanyar el mateix.

Per tant, teniu beneficis?

Si n’hi ha, no es noten. Nosaltres treballem molt i anem passant els mesos. No n’hi ha per tirar coets com abans. Abans la gent treballava del matí al vespre i no s’ho mirava gaire. Venia molta gent i els clients no demanaven el que demanen ara. De seguida quedaven contents. I el preu intern de la compra era molt diferent. Avui en dia els impostos ens els apugen, ens apugen tot el que és matèria prima del restaurant, tant siguis olis, vi o farina, el que sigui, i tu no pots tocar preus. Estàs collat per tot arreu i has d’aguantar. L’important és mantenir-se per viure i lluitar per no abaixar la persiana.

Quins són els plats que millor és venen en aquest restaurant?

Això és molt relatiu perquè aquí el menú cada dia es diferent.

Repetiu menú?

No. Entre el menú què ha entrat aquest dilluns i el que entrarà el dilluns que ve no hi haurà cap plat igual. L’única cosa que es manté i que té molt èxit és la fideuà del dimarts i l’arròs de dijous. És l’únic plat que tenim fixe. La resta sempre és diferent.

Preus?

El menú de migdia és de 12’90€, tres primers, tres segons i tres postres, pa, vi, aigua i gasosa, IVA inclòs,excepte el cafè. I el menú de cap de setmana és del mateix estil. Un plat més elaborat, evidentment, salmó, suprema i tot plegat, a 21€. També tot inclòs menys el cafè. I llavors hi ha la carta. Una bona carta et pot sortir a uns 26-30€.

Els clients són habituals?

Sí. Tenim la sort que tenim clientela habitual. Sobretot venen funcionaris i banquers.

I estudiants?

N’hi ha, però no gaire. Cada dia venen menys.

Feu algun tipus de publicitat del restaurant?

La millor publicitat que tenim és el “boca-orella”. Fas més publicitat amb una persona que surti contenta i que expliqui a cinc persones com és el restaurant que no pas anunciant-te en una revista o diari. De totes maneres, tenim la nostra pàgina web, sortim al directori d’Osona i en un parell de web online per si busques menús a Osona. També estem a les xarxes socials. Al nostre Twitter cada dia pengem el menú del dia. Malgrat tot, el que millor funciona és la publicitat de tota la vida: la relació de la gent amb tu i com marxen de contents.

L’èxit que teniu, per tant, és a causa d’aquests habituals?

L’èxit que tenim, primordialment, és de la cuina, del menjar. La veritat és que tenim una cuinera excepcional. Cuina tradicional catalana, de tota la vida, però una mica més elaborada. Això sí, sense deixar la qualitat de banda. Buscant el millor preu però amb la millor qualitat. No rebaixar-nos mai.

Quina és la teva feina com a encarregat?

Mirar que tot estigui com ha d’estar, nét, ordenat, que la gent tingui el que demana, que a tu no et falti mai de res, que les coses funcionin. Que les coses siguin com a tu t’agrada. Perquè a part d’encarregat jo sóc de la casa. Sóc el fill de la cuinera. És un negoci familiar.

El local és molt gran?

50 comensals. No podem pas anar més amunt.

I els dies que venen més?

És molt relatiu, però aquest mes de mitjana 70 menús diaris… Està molt bé, però no és suficient. Pels preus que oferim no és suficient. Has de treballar molt més encara. Un mes és molt llarg.

Potser és perquè el local és molt petit…

Sí, però això ja implicaria un altre tipus de lloguer. Més personal, més llum, més material. Evidentment, quan és un local més petit el benefici és més estret, quan és més gran, és més llarg però també és més complicat. El servei que donem nosaltres si fos en un restaurant de 300 persones no el faríem, perquè no podries. És un servei molt de tu a tu, molt familiar, de confiança.

I els restaurants d’aquí Vic, com estan? Quina és la situació general?

Aquí a Vic, el problema que tenim és que hi ha molts restaurants. Hi ha entre 3.000 i 4.000 persones que cada dia fan dieta. A algun lloc o altre han d’anar. Això dependrà de si tu te’ls guanyes o no. Avui en dia, abans d’obrir la cartera s’ho miren: què paguen.

Què és el “Bo”?

És ambient familiar, casolà. És menjar de casa.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.