Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Josep Maria Riba: “El problema del Museu Episcopal de Vic és que és un gran desconegut”

Josep Maria Riba és el director del Museu Episcopal de Vic des de fa nou anys. El Museu, el segon més important del món en art romànic i gòtic, conserva una espectacular col·lecció d’art medieval amb obres mestres de pintura i escultura del romàntic i gòtic català.

  • El 9 Nou
  • 19/04/2013 | 16:14
  • 0

Les col·leccions d’orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica ofereixen un complet recorregut per la història de l’art litúrgic i de les arts decoratives a Catalunya. Atès l’interès excepcional del fons del Museu, el juliol del 2001 la Generalitat el va declarar Museu d’Interès Nacional. Però tot i així, segueix sent un museu desconegut per a la majoria de ciutadans de Catalunya i d’Espanya. En els últims tres anys Riba ha centrat els seus esforços en començar a obrir portes per situar el Museu en el mapa. “Hem passat d’un camí pràcticament inexistent a un camí de carro asfaltat”, explica il·lusionat.

Quin és l’origen Museu Episcopal de Vic?

El Museu Episcopal de Vic el va inaugurar el bisbe Josep Morgades i Gili l’any 1981 recollint l’esforç realitzat per un grup d’intel·lectuals i clergues de Vic de l’època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. És un Museu que juga amb dos aspectes diferents. D’una banda, com la majoria de museus, és un contenidor perquè guarda les peces. De l’altra, però, sembla que té un aire de santuari. Si l’observem des de la Plaça de Catedral fa una mica de respecte. El seu exterior no convida a entrar.

Quines són les característiques principals d’aquest museu?

El Museu Episcopal de Vic és un museu relativament nou –al mes de maig farà 11 anys– que, a diferència de la majoria de museus, està fet per les seves peces. No és un edifici en què les peces s’hi adapten, sinó que van fer el museu per les peces que hi ha. Els arquitectes Correa i Milan coneixien perfectament quina era la col·lecció i van dissenyar aquest edifici a partir de les seves obres.

El Museu té previst acollir alguna exposició properament?

Sí. Precisament aquesta setmana inaugurarem una nova exposició “Facis fidei” en què, a partir de la nostre col·lecció permanent de 10 peces, portem 10 peces més de deu bisbats de Catalunya que dialoguen per explicar coses com la resurrecció, la vida, la mort o l’eucaristia. Normalment mirem un peça d’art i ens fixem en el seu color, la seva forma o la seva data de creació. Però a vegades ens falta saber-hi descobrir el significat i el sentit de perquè allò es va fer en aquell moment concret. Amb aquesta exposició intentarem que expliqui didàctica i visualment aquest aspecte. L’exposició restarà oberta al públic fins a l’octubre.

Quantes persones visiten anualment el Museu?

Si no em falla la memòria entre 25.000 i 35.000 persones. El gran públic és català i espanyol, però cada vegada venen més francesos, holandesos, alemanys, xinesos i japonesos. El gran problema que tenim és que no som un museu conegut. Si estiguéssim al centre de Barcelona segurament tindríem molts més visitants. Per aquest motiu, en els últims anys hem elaborat un pla estratègic per millorar l’afluència de públic. És fonamental que els turistes sàpiguen que a una hora de Barcelona tenen el segon museu més important del món en romànic i gòtic. El nostre objectiu és situar el Museu Episcopal i Vic com a un dels indrets altament recomanables per tots els catalans i els turistes que visitin Catalunya.

Quina relació teniu amb els museus de Catalunya i d’Espanya?

Francament bona. La setmana passada vam cedir dues de les nostres peces per a una exposició a La Alhambra, a Granada. També tenim dues pistoles a una exposició que actualment es pot visitar al Museu Etnogràfic de Ripoll. A més, col·laborem de manera habitual amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya i des de fa quatre o cinc anys cedim peces al Museu de Tolmezzo, a Itàlia. L’intercanvi d’obres d’art és una pràctica habitual entre museus per exposicions.

Quin missatge donaria als nostres lectors per què visitessin el Museu?

Un degà de la Universitat de Vic em va dir el següent: “Acabo d’arribar d’una universitat americana. M’han portat a passejar pel seu campus en un cotxe de golf i mentre observava les instal·lacions vaig pensar que la Universitat de Vic té un gran campus: la ciutat de Vic”. Uns dels missatges que donaria és que per mi l’estudiant de Vic hauria de visitar un dia o altre el Museu Episcopal de Vic. I la comunitat universitària hauria d’entendre que Vic és un campus amb molta riquesa: criptes romàntiques, ponts romànics, albergueries romàniques, etc. Vic és una ciutat meravellosa amb una riquesa arquitectònica i cultural enorme.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.