Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Josep Roca: “M’agrada superar-me cada dia, jo mateix em poso reptes”

Josep Roca (Mollet del Vallès) va tenir un accident de trànsit als 38 anys que el va deixar sense mobilitat a les cames i als braços. Gràcies al seu esperit de sacrifici ha superat moltes adversitats i ara, als 57 anys, fa xerrades sobre seguretat viària per a conductors que han comès infraccions.

  • El 9 Nou
  • 15/03/2013 | 16:05
  • 0

Què el va motivar a seguir endavant quan va tenir l’accident?

Després de tenir l’accident em volia morir. Li deia als metges i a les infermeres que no volia continuar vivint. Però durant els 18 mesos que vaig estar ingressat a l’hospital va venir molta gent a veure’m que em va donar ànims per seguir lluitant. Aquesta confiança que van depositar en mi em va fer canviar el xip i aleshores em vaig sentir amb forces per continuar endavant.

Quin paper juga la seva dona en la seva vida?

L’Encarna és el pal de paller de la meva vida. Pràcticament no puc fer res sense ella: em lleva, em vesteix, em dutxa, m’afaita. Malauradament tinc una discapacitat important i no puc valer-me per mi mateix. Estic molt agraït a l’Encarna per tot el que fa per mi.

Què els diu a les persones que han comès infraccions al volant?

En aquestes xerrades faig una explicació de les conseqüències que comporta tenir un accident de trànsit. Han de ser conscients que no només són ells al volant. Si tens un accident de trànsit afecta directament als teus familiars perquè seran ells els que t’hauran de cuidar. Les teves limitacions són les que tindrà la teva família. Jo, per exemple, no puc anar pel carrer de la mà de l’Encarna perquè he d’anar empenyent la cadira de rodes.

I als futurs conductors?

Doncs els explico el meu cas perquè prenguin consciència del perill que comporta cometre infraccions al volant. Vull que no cometin els mateixos errors que jo vaig cometre. També és important que parlin d’aquest tema amb els pares perquè són un exemple per ells. Si els pares tenen mals hàbits a la carretera és molt probable que els seus fills copiïn aquests vicis i tinguin més possibilitats de patir un accident de trànsit.

Recorda alguna anècdota en especial de les seves xerrades?

Sí. Quan acabo les xerrades sempre escric el meu correu electrònic a la pissarra perquè m’escriguin si ho consideren convenient. La veritat és que tinc una resposta molt bona per part dels joves. Una de les anècdotes que més m’ha marcat és la d’una noia que em va escriure textualment: “Josep, gràcies per explicar-nos la teva experiència i contagiar-nos les teves ganes de viure. Jo he estat a punt de suïcidar-me cinc vegades i el teu testimoni m’ha donat motius per pensar que no val la pena. Gràcies de debò”. Aquestes coses t’ajuden a sentir-te millor i a pensar que la teva feina té sentit.

Abans de tenir l’accident era un submarinista professional. Tot i tenir un 96% de discapacitat s’ha tornat a submergir al mar. Què va sentiren aquell moment?

Doncs un plaer immens. Abans de tenir l’accident jo havia estat una persona molt lluitadora i apassionada de l’esport. La satisfacció personal d’assolir reptes que t’has proposat és indescriptible. Quan vaig sortir de l’hospital em vaig proposar tornar a submergir-me al mar. A partir d’aquell moment vaig moure cel i terra per aconseguir algú que m’ajudés a complir aquest repte. L’any 1996 vaig trobar un company que es va oferir a portar-me. Recordo perfectament l’instant en què vaig tornar a ficar-me a l’aigua. Vaig sentir-me un privilegiat, però també vaig sentir nostàlgia per no poder ser capaç de nadar per mi mateix.

Actualment practica algun esport?

M’agradaria fer més esport del que faig. Intento superar-me cada dia. Visc a Parets i vinc a Mollet en cadira de rodes. Quan surto de casa poso en marxa el cronòmetre i calculo quan temps trigo en arribar. Avui he fet el trajecte en 1 hora i 27 minuts. Demà intentaré arribar en 1 hora i 26 minuts. Jo mateix em marco reptes.

Una altra de les seves grans passions és viatjar. Troba moltes dificultats a l’hora de planificar un viatge?

Moltes més de les que et podries pensar. Malauradament a Catalunya no hi cap agència de viatges especialitzada en persones amb tetraplegia. Tot i que algunes ho intenten no tenen els coneixements suficients per organitzar viatges amb èxit. Jo per sortir de casa he d’emportar-me una grua perquè peso 90 quilos i la meva dona no em pot moure. En el meu cas, he arribat a un hotel que m’han dit que estava adaptat i tenia banyera en lloc de dutxa. I d’exemples com aquest te’n podria posar centenars.

Quins són els seus reptes de futur?

M’agradaria organitzar xerrades on la gent no estigués obligada a venir, com passa als Instituts i al RACC. M’agradaria trobar la manera de connectar amb el públic perquè crec que el meu testimoni pot salvar vides. Sempre li dic a l’Encarna que la meva gran il·lusió de “coix” és omplir un auditori per explicar el meu cas. Estic treballant per aconseguir-ho.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.