Martí Vilaregut, experimentat genet i criador de cavalls osonenc, té una quarantena de cavalls seus criant-se als prats del mas Can Cargol de Manlleu. Des del novembre del 2012, però, n’hi té una quinzena més. Els va acceptar en dipòsit durant un temps, a canvi d’una xifra que ell quantifica molt per sota del preu de mercat. Ho va fer perquè hi havia la mediació, i ell entenia que l’aval, del Departament d’Agricultura i amb el convenciment que seria per poc temps. Aquells hostes, però, s’han acabat convertint en ocupes. El propietari dels cavalls només va pagar dos mesos els 130 euros per cavall. De fet, se n’ha desentès i Vilaregut es podria vendre els cavalls. Però la burocràcia impressionant que envolta el cas ho ha impedit. Mesos i mesos de negociacions amb la Generalitat no han servit per treure l’entrellat jurídic del cas i ara Vilaregut ja pateix perquè la finca està dimensionada per alimentar 40 cavalls, però no 55. En un prat d’herba no passa allò que on n’hi mengen dos n’hi mengen tres. “Aquest camp ja està al límit, ja quasi no hi ha herba, només espines, és un camp ja agostat, que en diem”.
Els 15 cavalls –que inicialment eren 17, però dos van morir– van arribar a Can Cargol el novembre del 2012. Procedien d’un decomís de la Generalitat a l’anterior propietari, un veí d’Alella, que tenia l’amenaça que li serien retirats si no pagava una multa. L’home, però, no tenia on portar-los i a través d’un conegut i amb l’aval d’Agricultura, aleshores més interessats a cobrar la multa que res més, van anar a parar a Can Cargol. El contracte de Vilaregut amb l’anterior propietari dels cavalls, al qual ha tingut accés EL 9 NOU, deixa ben clar que al cap de dos mesos de no pagar ell es pot vendre els cavalls. Per fer-ho, però, li fa falta el passaport, el que ve a ser el carnet d’identitat del cavall. Aquesta documentació la Generalitat no la va entregar a Vilaregut sinó que la va tornar a l’anterior propietari, que es nega a entregar la documentació perquè Vilaregut se’ls pugui vendre.
“M’ha arribat que ell va dient que mentre els tinc jo té assegurat que estan ben cuidats”, lamenta Vilaregut, que no entén l’actitud de la Generalitat. “Tots em donen la raó, l’últim el director general, Miquel Molins”, amb qui es va entrevistar fa uns dies. No li fan, però, el duplicat del passaport perquè els serveis jurídics els ho desaconsellen. La paperassa i la burocràcia colguen el cas d’una incertesa que Vilaregut lamenta, ja que diu que si els 15 cavalls ocupes passen gaire més temps a Can Cargol començarà a faltar alimentació fins i tot per als seus cavalls. “Em diuen que els deixi d’alimentar, però això no ho faré pas jo”, lamenta. Seria, però, una sortida, ja que la Generalitat, aleshores sí, li comissaria els cavalls per no cuidar-los bé. I deixarien Can Cargol. Més burocràcia sense sentit. “O engegar-los fora, amb el perill que causin algun mal, però també acabés sortint jo a la tele com el dolent de la pel·lícula”, afegeix. “L’única solució que queda, si no em fan els papers a Agricultura, és que sortís algú amb alguna finca amb pastures i li poguéssim pagar una quantitat per portar-hi els cavalls”, apunta Vilaregut, que afegeix que cada vegada serà més difícil vendre els animals: “Són un tipus d’animal, de raça espanyola, ja amb poca sortida al mercat”. L’últim que li van dir a la Generalitat és que denunciés el cas als tribunals, que segur que li donarien la raó. Això, però, el seu advocat li ha dit que vol dir un mínim d’un any i mig més amb els cavalls a Manlleu. “No pot ser. Fins i tot matant-los em posarien menys multa del que em valdria continuar-los alimentant”, conclou desesperat. Vilaregut quantifica entre 45 i 65 euros per cavall el cost mensual d’alimentar-los.
{{ comment.text }}