L’acceptació per part del públic va ser grandiosa, i segons dades de Rentrak Spain dilluns hi va acudir un 550% més d’espectadors que el dilluns anterior, fet que va generar una recaptació del 330%. Durant els tres dies es podien veure llargues cues a totes les sessions, fet que demostrava un cop més que el preu de les entrades sí que és important. Els beneficis, però, no només van ser pels cinemes, i els locals gastronòmics dels voltants també van doblar seves comandes, així ens ho explicava David Guix, treballador del Burger King de Mataró Park.
Des de la organització hi ha hagut una valoració positiva no només econòmicament, i és que aquesta gran afluència demostrava un cop més que la gent si que vol anar al cinema, però que el preu de les entrades acostumen a ser desorbitats.
El preu que va matar al cinema
“He vingut tots tres dies, m’encanta el cinema i si la promoció hagués durat una setmana hi hagués vingut cada dia” ens explicava Victor Gallardo, assistent a l’esdeveniment. Aquestes valoracions i els bons resultats de la iniciativa fan inevitable que dins aquestes llargues cues s’originés la qüestió: “Si els preus fossin sempre aquests, no hi hauria més gent al cinema? No es guanyaria més a llarg termini?”. Després de fer una breu entrevista a FAPAE, entitat organitzadora de l’acte, se’ns afirma que “aquest èxit és un gran al•licient per a tractar d’ajustar el màxim els preus en benefici del espectador”. Tot i això des de la Federació de Cinemes d’Espanya (FECE) la resposta és “no”. Borja Benito, portaveu de l’entitat ha declarat que tot i el gran èxit de la promoció, a la llarga “no seria sostenible”.
La ciri instaurada dins la indústria del cinema, que durant els darrers anys ha anat creixent per mesures com l’augment d’un 21% de l’IVA cultural, i la facilitat de veure pel•lícules online de manera gratuïta no es percebia per enlloc durant aquesta festa. Les llargues cues demostraven que el cinema segueix sent una de les vies d’oci preferides pels catalans.
Les reaccions del sector
Les reaccions per part dels diferents àmbits no van trigar en aparèixer. Diferents directors, actors i distribuïdors declaraven que després de la gran acceptació que havia tingut aquesta promoció potser es podrien començar a treure conclusions de per què la gent no assistia a les sales. Un exemple el trobem quan el que va ser el president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Álex de La Iglesia, va “tuitejar” a través de la seva compte de Twitter (@alexdelaiglesia) «#Fiesta del cine colas en todos los cines. Entradas a menos de 3€. ¿No generará ninguna reflexión entre nuestros gobernantes?» .
Per la seva banda, el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, va celebrar l’èxit de la iniciativa expressant que li semblava molt bé la iniciativa que es va dur a terme i que “la gent, quan se li brinda una oportunitat, en aquest cas en termes de preus, respon”. Potser el ministre hauria de fer una mica d’autocrítica i veure que si la gent no assisteix a les sales és perquè no es pot permetre el luxe de gastar-se sis euros (com a mínim) per entrar-hi.
Un altre punt de vista és el que va donar el productor i fundador de Filmin, Juan Carlos Tous, que també al seu Twitter (@jctous) va declarar que «no es necesario pagar menos a los taquilleros o despedir acomodadores para abaratar las entradas del cine.». Al cap d’uns minuts el mateix Tous va ser encara més directe al “tuitejar” que «tras el éxito de #FiestaDelCine algunos deberían abrir los ojos, escuchar al público y dejar de mirarse el ombligo».
Així doncs, sembla que són pocs els que no s’adonen que el problema del cinema és principalment el preu de les entrades. Haurem de veure si iniciatives com aquestes serveixen per portar més gent al cinema i tornar el gremi al lloc que li pertoca.
{{ comment.text }}