L’avió dels New York Flash només passa una vegada per la comarca del Vallès i la migcampista catalana Vicky Losada, ha decidit pujar-hi i marxar a la millor lliga del món. “Era una oportunitat única, no podia deixar-la passar”, ha confessat. El Barça i el futbol femení espanyol veuen com un altre talent decideix anar-se d’un país que continua amb la majoria dels seus esportistes vivint a la clandestinitat.
Tot s’ha desenvolupat en dues setmanes, el que va tardar Pedro Martínez Losa, segon entrenador del New York Flash, en contactar directament amb Vicky: “Pedro em va trucar i vam tenir un contacte via Skype. I tot va ser molt ràpid. Ho vaig decidir en un no res”.
La seva decisió va ser acollida amb pena dins d’un vestidor que perd a la seva referent i capitana. El tècnic del Barça li va dir que “si hi havia fet quelcom dolent amb mi, però mai m’ha donat problemes, ho va acceptar molt bé, sabia que era una oportunitat única”, explica. El mateix que va succeir amb l’actual vicepresident esportiu i antic responsable del futbol formatiu, Jordi Mestre, que “ho va entendre en tot moment”.
Al motor del Barça se’l nota trist quan parla de les seves companyes: “Les trobaré molt a faltar, deixo un vestidor únic i unes amigues impressionants” que van recolzar en tot moment la seva sortida. “He rebut molts missatges per part d’elles, son increïbles”. Tot el contrari va succeir a casa, on no n’hi haver la mateixa felicitat. “Quan vaig dir als meus pares que marxava, em van mirar molt sorpresos. Ells no saben massa que altres lligues estan millor, i sobretot la meva mare ho ha passat molt malament. Però han vist que això va seriosament, saben que és el meu somni i el seu recolzament es vital. Es la part més important de la meva vida que es queda enrere en aquest viatge”.
Vicky Losada té molt clar que no se’n va per diners i per tant no li importa que es digui que deixa el Barça per temes econòmics. “El salari que rebré serà molt semblant, però el que sí que canvia és que allà seré professional. Em dedicaré plenament a aquest esport”. Aquí cap jugadora rep res per drets d’imatge, cosa totalment diferent del que passa als Estats Units: “Molta part del que es guanya és pel patrocini que puguis rebre d’una marca publicitària. Es totalment diferent”, confessa la terrassenca.
La marxa immediata està condicionada perquè ls lliga nordamericana es troba de pretemporada en aquests moments: “Quan arribi portaran una setmana d’entrenaments. El primer partit de lliga és el 13 d’abril”. Vicky Losada se’n va just abans de l’enfrontament en Champions contra el Wolfsburg, actual campió d’Europa: “No és fàcil sortir quan ve el partit més important pel Barça, però és el millor per mi, perquè allà s’entrena vuit vegades per setmana i es juga fins a dos i tres partits en set dies”. Uns mètodes totalment diferents que fan que la capitana blaugrana viatgi l’17 de març cap als Estats Units. “El meu cos no està acostumat a aquest nivell físic. És arribar ja per entrar a la dinàmica del conjunt perquè si no, serà impossible”, assenyala.
Tota aquesta situació també suposarà un canvi cultural a la seva vida: “M’he centrat a l’anglès, per arribar amb cert nivell. Aquesta oportunitat d’estar allà farà que millori un munt el meu nivell d’un idioma vital al món”.
L’arribada al New York Flash farà que comparteixi vestidor amb una guanyadora de la pilota d’or, Abby Wambach, de la que diu que “és un orgull jugar amb una futbolista així” i que ja ha donat la benvinguda per Twitter a Vicky Losada: “Tant ella como Carli Lloyd m’han felicitat”. A més, tindrà com a companya a Adriana Martín: “No he pogut parlar amb ella, però estic desitjant arribar i veure-la. Serà la meva gran ajuda”.
La seva sortida del Barça només és un punt i seguit, perquè si torna a Espanya té claríssim on jugarà: “Ho faré aquí, no aniré a cap altre club”. L’opció es pot donar, ja que la lliga americana acaba el 31 d’agost i Losada afirma que li agradaria jugar a la mitja temporada que queda de setembre a març. La vallesana ha signat pel club nord-americà per dues temporades, fins agost de 2015.
L’atur baixarà i Lagarde demanarà que se segueix aprofundint a la reforma laboral, però els grans talents segueixen sortint d’aquest país. El que aquí no dona el futbol femení cal trobar-ho fora, tot i que sigui a 6.400 kilòmetres. Tots perdem amb aquesta fugida de joves. En dos dies, a l’equip català se n’hi va la seva capitana, el seu referent, la seva tècnica, el seu cap. El 17 de març, el Barça perd el seu cervell.
{{ comment.text }}