Els veïns estaven en desacord en el fet que una parcel·la que feia funcions de zona verda, al nou planejament tramitat per l’Ajuntament quedés dividida en dues parts: una es mantenia com a zona verda, però a l’altra s’hi permetien fer pisos.
Durant la tramitació del POUM, que es va iniciar l’any 2006, l’Ajuntament no va rebre cap queixa ni cap al·legació. Va ser un cop aprovat quan els veïns es van adonar de la modificació i van iniciar mobilitzacions. ICV, que el 2007 va perdre la representació a l’Ajuntament, els va donar suport i, juntament amb l’associació de veïns, va participar en la recollia d’unes 800 firmes per mostrar el malestar.
L’Ajuntament no va afluixar. El discurs oficial era que aquest sector ja tenia altres zones verdes properes, com l’Arborètum, i que el canvi de qualificació no era per fer-hi habitatge públic ni reallotjar veïns de Can Garcia, sinó per alienar el solar i obtenir uns ingressos.
Davant d’això, els veïns van decidir-se a fer un recurs d’alçada. Entre altres, al·legaven que el canvi suposaria un increment de la densitat i que la decisió era contrària a les seves expectatives en el moment d’adquirir els habitatges. I la Generalitat ha estimat el recurs d’alçada, presentat contra els acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de novembre de 2007 en què aprovava amb prescripcions el POUM remès per l’Ajuntament i d’abril de 2008 en què es donava el vistiplau al text refós.
L’alcalde, Pere Prat, diu que “estem en un estat de dret, el conseller ha emès una resolució a favor dels veïns i nosaltres l’acatem; no presentarem recurs. És un tema tancat”. Abans de conèixer-se la resolució, Prat havia fet una carta als veïns explicant-los que durant aquest mandat l’Ajuntament no executaria la possibilitat de vendre el solar –la situació econòmica és desfavorable– i emplaçant-los a parlar-ne de nou l’últim trimestre de 2010. Ja no caldrà.
{{ comment.text }}