A Osona i el Ripollès hi ha ara mateix 147 pisos de promoció pública buits. La gran majoria són a Osona (137), concentrats entre Torelló, Manlleu i Vic (95), mentre que al Ripollès arriben a 10. Són part dels 3.264 del conjunt del país que, tot i estar acabats i pendents d’adjudicar, no els ocupa ningú. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya, reconversió de l’antiga Adigsa i adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, va presentar fa uns dies un pla de xoc per accelerar i flexibilitzar els processos d’adjudicació. Van des de la revisió dels preus dels lloguers fins a la reconversió del règim de compravenda al lloguer amb opció de compra. Són mesures encaminades a posar més fàcil l’accés a l’habitatge en un context de crisi i pensant, sobretot, en els col·lectius més fràgils, com els joves.
Durant la presentació del pla, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, trobava “inadmissible” que, actualment, un de cada quatre habitatges públics promoguts per la Generalitat estigués desocupat. El repte és que en el termini de vuit mesos, fins a l’abril del 2012, “passem al 5% de desocupació”, que són els que ballen pels casos de canvi.
Segons les dades de l’Agència de l’Habitatge, al Ripollès hi ha quatre pobles que tenen pisos protegits buits: són Campdevànol, amb 4 pisos; Ribes de Freser (3), Sant Joan (2) i Planoles (1). Joan Manso, alcalde de Campdevànol, que és el municipi que en té més, diu que es tracta de l’edifici que es va aixecar al carrer Major, “on dels vuit pisos que hi ha només n’hi ha la meitat d’ocupats”. Manso assegura que des de l’Ajuntament “poca cosa hi podem fer, perquè nosaltres no en som els gestors”.
L’alcalde assegura que han demanat a la Generalitat “que posi fil a l’agulla” davant la contradicció que suposa que en un context com l’actual puguin haver-hi pisos de promoció pública per ocupar. Insisteix, però, que “nosaltres no gestionem aquests pisos; de manera que poca cosa hi podem fer”. Des de la Generalitat, i al marge de revisar preus a la baixa perquè els pisos tinguin clarament un caràcter social, també s’ha obert la via de l’adjudicació directa per evitar convocatòries tancades i limitades en el calendari, i obrir oficines de difusió permanents.
Dels 12 municipis d’Osona i el Ripollès amb habitatges buits, Torelló és el que més en concentra. En total són 55, repartits en quatre promocions i de l’última de les quals, al carrer Progrés del barri de l’Estació, no s’ha col·locat ni un dels 17 pisos que la integren. Haurà estat una de les promocions inicialment de venda que canviarà de règim per passar a lloguer amb opció de compra.
Aquesta situació va ser motiu de discussió en l’últim ple de l’Ajuntament. L’actual alcalde, Santi Vivet (CiU), va arribar a preguntar-se si el Pla d’habitatge impulsat per l’anterior govern municipal no havia previst “massa pisos”, tenint en compte les dificultats que ara hi ha per omplir-los. Una de les opcions és obrir l’accés a persones de fora de Torelló.
David Forcada (PSC), ara a l’oposició i abans membre de l’equip de govern de Miquel Franch, no comparteix el criteri. Segons ell, per voler omplir tots els pisos de cop “ens podem trobar que quan surtin demandes de Torelló d’acord amb el Pla d’habitatge, tinguem els pisos ocupats per qui no preveia aquest pla”. Amb tot, Vivet el va replicar que confia que els pisos els acabi ocupant gent de Torelló. “El que hem d’evitar són els terminis de vuit i nou mesos que s’estan donant per fer-ho”. Temps suficient perquè més d’un acabi canviant de plans.
Vic va ser un dels primers municipis catalans a signar un conveni amb l’antiga Adigsa –avui Agència de l’Habitatge de Catalunya– per gestionar directament l’adjudicació dels pisos de promoció pública i assumir-ne el manteniment, d’acord amb els diners consignats pel mateix conveni. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Rafús, valora molt positivament l’experiència i avança que el conveni “es renovarà, perquè la Generalitat ens ha felicitat per la gestió que se n’ha fet”. Cedir aquesta gestió vol dir, “si es fa bé”, accelerar els tràmits en l’adjudicació dels pisos i poder-hi estar molt més a sobre en el manteniment.
Rafús assegura que d’ençà que l’Ajuntament va assumir la gestió de l’habitatge públic “s’ha accelerat el procés de concessió”, fins al punt que dels 16 que sortien inventariats com a buits a finals de setembre “potser ens en queden tres o quatre”, que estan reservats per al reallotjament dels pisos tutelats de Casa Moreta. Mentrestant, es continua treballant en una nova promoció d’habitatge públic de lloguer a tocar del parc de Jaume Portell. Són 85 pisos de dos i tres dormitoris entre els carrers Jaume Munmany i dels Pellaires.
{{ comment.text }}