El viacrucis judicial de la planta de purins de Sant Martí Sescorts, nucli de l’Esquirol, sembla que arriba a la fi. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una resolució, notificada a les parts la setmana passada, en què desestima el recurs de súplica interposat contra la interlocutòria del 23 de novembre de 2010. Aquesta interlocutòria ja deia que finalment la planta no s’havia d’enderrocar, però sí que obligava l’Ajuntament de l’Esquirol i la Generalitat a pagar una indemnització de 297.480 euros. El TSJC es referma en aquesta tesi.
Així, es posa punt i final a un periple judicial –la resolució és ferma i no s’hi pot interposar recurs de cassació– que va tenir el primer episodi amb la sentència de l’any 2006 que considerava il·legal la planta i n’ordenava l’enderroc. Per evitar-ho, ja aleshores l’Ajuntament va presentar un incident d’inexecució material de la sentència. L’argument era que, si la planta es tirava a terra, el perjudici seria superior al que es pretenia aconseguir enderrocant-la i que, a més, era legalitzable. El tribunal ho va desestimar, i el 2007 va ratificar, novament, que la planta havia d’anar a terra. I fins i tot va donar un termini: dos mesos. El procés, però, va quedar en suspens perquè la Generalitat, paral·lelament, va presentar un recurs de cassació al Suprem.
Aquest recurs, tot i ser desestimat, va permetre a l’administració guanyar temps per legalitzar la planta. Les dimensions de la finca i la distància respecte als nuclis de població, els dos motius pels quals se la condemnava a l’enderroc, van quedar resolts, d’una banda, per la compra per part de l’empresa propietària d’un terreny adjacent –el primer no complia la parcel·lació mínima que exigeix la llei– i, de l’altra, per l’entrada en vigor de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, que eliminava l’obligació de distàncies entre l’activitat i els nuclis de població.
En aquest context, l’Ajuntament va presentar un segon incident d’inexecució de la sentència, en aquest cas per impossibilitat legal, adduint que la planta ja complia les disposicions legals. I va ser en aquest punt quan, el 2010, el TSJC va acceptar que, efectivament, s’havien esmenat els errors administratius i que, per tant, la planta no s’havia d’enderrocar. Sí, però, que fixava una indemnització per als demandants –una empresa i dos particulars propietaris de terrenys propers– de 297.480 euros a pagar solidàriament entre l’Ajuntament i la Generalitat.
Contra aquesta resolució els demandants van presentar un recurs, que és el que ara ha resolt la sala contenciós administrativa de la secció tercera del TSJC. El tribunal els recorda que el dret a l’execució de les sentències no exclou la possibilitat de declarar-les materialment o jurídicament inexecutables, com és el cas, i es nega a revisar a l’alça les indemnitzacions. La resolució, que recorda als demandants que no van demanar la nul·litat de les noves llicències, tomba tots els arguments per avalar un increment de les indemnitzacions i, per exemple, no accepta el de la desclassificació a sòl no urbanitzable dels terrenys afectats perquè es va fer en el marc del POUM, “revisió que tampoc ha constituït l’objecte d’aquest procés”. No s’imposen costes.
Ara faltarà veure quins són els posicionaments. Consultat per EL 9 NOU, l’advocat dels demandants, Miquel Colom, ha dit que en els propers dies faran una compareixença pública per valorar-ne els detalls. L’alcalde de l’Esquirol, Sebastià Riera, de CiP, també està pendent d’analitzar-la, però d’entrada valora que se salvi la planta i ja adverteix que l’Ajuntament no està en disposició de pagar la indemnització. Sense dir-ho, la frase sembla demanar col·laboració a la Generalitat. L’argument és que el municipi ja va fer un sacrifici per acollir la planta i que, a canvi, mai ha rebut cap compensació. El gabinet de premsa de Territori i Sostenibilitat no ha respost a la consulta d’EL 9 NOU.
Qui sí que s’ha pronunciat és l’exalcalde Pep Mas, de CiU, que va viure el gruix del procés judicial. “És una bona notícia pels ramaders de la comarca i pel medi ambient. La justícia ha fet justícia”, explica Mas. No oblida que s’ha de pagar una indemnització: “Són diners, però no els que demanaven i si la planta hagués anat a terra …”. Mas coincideix amb l’actual alcalde que, com que la indemnització és solidària entre les dues administracions, l’Ajuntament no hauria de pagar.
{{ comment.text }}