Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La Mancomunitat nascuda per fer el frustrat abocador a les Masies de Roda es dissoldrà trenta anys després

L’organisme, constituït per vuit ajuntaments d’Osona Nord, fins i tot va arribar a comprar un terreny l’any 1987 que encara conserva en propietat tot i que no ha servit mai per a res.

  • El 9 Nou
  • 08/08/2014 | 13:49
  • 0

Set ajuntaments del nord d’Osona i Sant Quirze de Besora, que aleshores pertanyia al Ripollès, van constituir l’any 1985 l’anomenada Mancomunitat d’Osona Nord i el Ripollès Sud amb l’objectiu de fer un abocador d’escombraries. Amb aquest propòsit, l’any 1987 fins i tot van arribar a comprar un terreny a les Masies de Roda. La polèmica veïnal que es va desfermar, i la falta d’acord polític, va acabar frustrant el projecte. Ara, gairebé trenta anys després, els ajuntaments dissoldran la Mancomunitat, que disposa d’uns saldos bancaris d’uns 20.000 euros i d’un terreny en propietat de 20 hectàrees que no ha servit mai per a res.

Aquesta Mancomunitat, integrada pels municipis de Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Orís, Roda, Sant Hipòlit, Sant Quirze i Torelló, perseguia l’objectiu de construir un abocador comarcal en un moment, a mitjans dels anys vuitanta, en què cada municipi s’espavilava com podia per desfer-se de les deixalles. Abocadors com els de la Trona o el Gelabert no eren cap solució. Per això, de forma mancomunada vuit ajuntaments del nord d’Osona van aliar-se per intentar posar-hi remei i fer-ne un de conjunt. L’any 1987 es va fer un pas: l’adquisició per 10 milions de pessetes (60.000 euros) de vint hectàrees de la finca del Sanglas Vell per ubicar-hi l’abocador. L’oposició frontal que el projecte va generar entre els veïns, sobretot de les Cases Noves de les Masies de Roda, va fer que el projecte quedés mort. Això sí, la Mancomunitat tenia el terreny, erm i rocós. Encara el conserva tot i que no s’hi ha fet mai res. I la Mancomunitat, a la pràctica, també fa anys que està morta. De fet, segons el llibre d’actes, l’última sessió plenària de la comissió gestora de la Mancomunitat es va fer l’11 de juliol de 1988. Per tant, fa 26 anys que ni tan sols s’ha reunit. Però tampoc s’ha dissolt. Legalment, existeix. I, ara, en el marc de les exigències de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), s’ha decidit dissoldre-la. Per valorar-ho, a principis de juny es va fer una reunió a Manlleu d’alcaldes i secretaris dels municipis mancomunats. L’acord va ser posar-hi punt i final. Per fer-ho possible, però, cal nomenar els representants de cada ajuntament a l’organisme. La setmana passada, per exemple, l’Ajuntament de Manlleu ja va realitzar aquest tràmit. Paral·lelament, es peritarà el patrimoni –la finca on s’havia de fer l’abocador– per posar-lo a la venda i, després, procedir a la dissolució de l’ens. Ara sí que aquesta Mancomunitat de municipis té els mesos comptats. O això sembla. Perquè l’any 1992, després que el Consell d’Osona es decidís a fer l’abocador comarcal a Orís, l’aleshores president de la Mancomunitat, Joan Usart, alcalde de Manlleu, ja va expressar el desig de vendre el patrimoni i certificar la defunció de l’organisme. No se’n va sortir.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.