Feia anys que Marta Muñoz i Estrada, mestra i directora de l’escola Vic Centre, col·laborava amb Òmnium. I fa pocs dies va decidir fer-se sòcia de l’entitat perquè “hi havia anat fent coses, i vaig pensar que l’últim que em faltava era afiliar-m’hi”.
Sense pensar-s’ho, Marta Muñoz s’acabava de convertir en la sòcia número 1.000 de la delegació d’Osona d’Òmnium, la tercera de Catalunya en nombre absolut d’afiliats, i possiblement, la primera en relació amb el nombre d’habitants del seu territori.
El cas de Marta Muñoz és un exemple del creixement d’Òmnium a escala nacional i, en particular, a Osona. L’any 2001, a principis del primer mandat de l’actual junta, hi havia 388 socis, que van passar a 541 l’any 2006 i 850 l’any passat, al mes de juny, just abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Des de llavors, s’ha acabat d’arribar al miler. Jeroni Vinyet no ho deslliga de la situació del país i del paper que ha jugat Òmnium en fets com la manifestació del 10 de juliol passat a Barcelona: “Va ser un punt de referència”.
A Osona, ha passat quelcom semblant amb les consultes sobiranistes, en les quals Òmnium va jugar un paper clau, però també amb la Marxa dels Vigatans, el programa Quedem? de llengua, lleure i cohesió social, els Premis Literaris de Calldetenes i la resta d’activitats de la delegació.
“Sempre diem que no podem fer-ho tot, i que hem de fer coses que no les faci ningú”, però que quan engeguem un projecte, ho hem de fer bé”, diu Jeroni Vinyet. Òmnium és vista des de fora com una entitat “de prestigi”, amb trajectòria consolidada –la delegació d’Osona es crea l’any 1971– i transversal, per damunt de les picabaralles. Jeroni Vinyet ho resumeix: “Som polítics i fem política, però no fem partidisme”.
Conceptes com aquest són els que han portat a Òmnium persones com Marta Muñoz i Estrada. Amb 35 anys, respon al perfil majoritari de nous socis: gent entre els 30 i els 40 anys, que ha rejovenit la mitjana d’edat de la delegació d’Osona.
La sòcia número 1.000 ha estat també voluntària de Creu Roja i jugadora de bitlles catalanes, i va conèixer l’Òmnium per dins participant en la Marxa dels Vigatans. “Com que sóc mestra, em cuidava de la part dels nens”. Ara ha fet el pas de donar-se d’alta a Òmnium “perquè la veig una entitat amb credibilitat” i perquè pensa que “hi ha moltes coses a fer”, fins i tot les que tenen a veure amb la seva feina.
Amb la resolució recent del Tribunal Suprem, i per primera vegada des que és mestra, Marta Muñoz diu que sent “amenaçada” la presència del català a l’escola.
{{ comment.text }}