Durant molt de temps semblava que el debat de la Nació havia quedat en un segon pla, que el poble català havia acceptat les condicions d’Espanya i s’havia cansat de lluitar. Però la reacció del poble català no va trigar en arribar: el 10 de juliol de 2010 una manifestació celebrada a Barcelona sota el lema ‘Som una Nació. Nosaltres decidim’ va suposar un punt d’inflexió.
Catalunya vol fer un pas endavant en la lluita interna que al llarg de la història ha caracteritzat la seva relació amb Espanya. Una lluita que des d’Euskadi segueixen de ben a prop i comparteixen perquè totes dues comunitats lluiten per assolir objectius molt semblants. Euskadi, d’ençà les últimes eleccions autonòmiques a l’octubre passat, torna a ser un país on les forces nacionalistes i independentistes encapçalen la situació política del moment. Una mateixa geografia que viu el mapa polític català en què Convergència i Esquerra assoleixen el timó d’aquesta nova etapa governamental. Ara bé, vol Artur Mas una Catalunya independent?
Aquesta pregunta se la fan molts ciutadans catalans però també és una incògnita per resoldre a l’esfera política abertzale i nacionalista d’Euskadi. Tants els nacionalistes del PNB com els Abertzales de EHBildu consideren que tot plegat obeeix a una estratègia d’Artur Mas per obtenir crèdit polític i beneficiar-se del descontent que hi ha ara mateix entre el poble català. Una estratègia política que a parer de Pello Urizar, secretari general d’Eusko Alkartasuna, “no li ha sortit gens bé”.
“El poble català no es va acabar de creure les intencions independentistes de Mas”, matisa Urizar, líder d’una de les quatre formacions polítiques que constitueixen la coalició EHBildu.
Però no tot són opinions negatives. “En un any heu avançat més que nosaltres al llarg de tota una vida”. Així de contundent definia el moment que viu en l’actualitat Catalunya una de les veus més radicals de l’esquerra abertzale, Marian Beitialarrangoitia (ANB). Ara bé, la membre de la il·legalitzada Acció Nacionalista Basca critica els innumerables casos de corrupció que afecten a l’esfera de Convergència i Unió, ja que poden “entorpir molt” el pas tan important que “ha de jugar el poble català”.
Malgrat aquests inconvenients, els polítics bascos consideren molt positiu l’empenta que el poble català està agafant vers la nova iniciativa sobiranista.
{{ comment.text }}