El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que la planta de purins de Sant Martí Sescorts finalment no s’haurà d’aterrar. Així ho determina en una resolució que ha fet pública aquesta setmana.
El motiu principal és que l’Ajuntament de l’Esquirol i la Generalitat han esmenat els errors comesos en el moment de l’atorgament de la llicència de la planta.
Aquests errors administratius, precisament, eren la causa de la sentència desfavorable del mateix TSJC de l’any 2006, en la qual es declarava il·legal la instal·lació i se n’ordenava l’enderroc. El 2007, una segona resolució del TSJC ordenava que l’enderroc es
produís en el termini de dos mesos.
L’administració, però, va demanar la inexecutabilitat de la sentència, ja que s’estava en tràmit de resoldre els errors administratius comesos en el moment d’autoritzar la planta.
Ara, tres anys després, es resol i com que, efectivament, s’han esmenat els errors en qüestió, s’accepta la inexecutabilitat de la sentència i no s’haurà d’enderrocar.
Sí, però, que s’haurà d’indemnitzar els propietaris dels terrenys veïns de la planta de purins que en el seu moment van presentar la demanda. En concret, Generalitat i Ajuntament de l’Esquirol hauran de pagar 297.480 euros a aquests propietaris.
La quantitat és molt inferior a la que havien sol·licitat els demandants. Aquests al·legaven que els seus terrenys perden valor
per l’existència de la planta. El tribunal els accepta el raonament, però no per un temps indefinit, sinó que l’acota als 12 anys que van
entre 1998, quan es va concedir la primera llicència, i el 2010, quan s’ha admès que l’administració va legalitzar correctament la planta.
Per tant, es limita la indemnització als 12 anys que la planta ha estat “il·legal”, com es reconeix a la resolució.
El viacrucis judicial de la planta de purins de Sant Martí, però, encara no ha acabat. La mateixa resolució feta pública aquesta setmana pel TSJC recorda que els acords de l’Ajuntament i la Generalitat legalitzant la planta estan pendents d’un recurs davant el tribunal contenciós administratiu.
Si finalment aquest tribunal tombés aquests acords, en els quals precisament se sustenta la inexecutabilitat de l’enderroc, tot plegat es podria replantejar.
La resolució del TSJC insisteix en diversos moments que els acords de tipus urbanístics posteriors a una sentència desfavorable
podrien haver estat invalidats. Ho diuen remetent-se a jurisdicció del Tribunal Suprem, segons la qual seran nuls aquells acords de l’administració que es prenguin posteriors a una sentència desfavorable amb l’objectiu d’eludir-ne l’acompliment.
La nul·litat d’aquests acords, però, s’hauria d’haver sol·licitat per part dels demandants, i aquests no ho van fer, sinó que van preferir
tirar per la via del contenciós administratiu, que encara no ha emès cap sentència.
DOTZE ANYS D’ESTIRA I ARRONSA
MAIG 1998 El Consell compra la finca del Colom Gros, en terme de l’Esquirol, però molt més a prop del nucli de les Cases Noves, a les Masies de Roda.
SETEMBRE 1998 Es constitueix una plataforma de veïns afectats per la planta de purins.
MAIG 1999 Jordi Pujol inaugura la planta de purins de les Masies de Voltregà. La presenten com una instal·lació modèlica.
FEBRER 2000 El Consell presenta el Pla de Purins d’Osona. Preveu que el 2004 ja no sobri purí.
OCTUBRE 2000 El Consell es compromet que fins que la planta de les Masies no faci pudor no s’obrirà la de Sant Martí.
DESEMBRE 2000 Primeres proves a la planta de Sant Martí; sense purí.
GENER 2001 Propietaris de terrenys veïns presenten una demanda.
NOVEMBRE 2001 Un informe de la Generalitat determina que la planta de les Masies ja no fa pudor.
DESEMBRE 2001 Josep Antoni Roquer, alcalde de l’Esquirol, admet a EL 9 NOU que “l’emplaçament de la planta és dolent”.
AGOST 2002 La Generalitat pressiona l’Ajuntament de l’Esquirol perquè doni el permís definitiu a la planta.
NOVEMBRE 2002 La planta entra en funcionament, dos anys després d’estar feta. El conseller Ramon Espadaler anuncia un acord amb el propietari del càmping de l’Sporting, principal opositor
del projecte, que retira la seva part de la demanda. La resta continua encallada als tribunals.
MARÇ 2006 El TSJC finalment resol a favor dels propietaris que s’oposen a la planta i n’ordena l’enderroc en dos mesos. Els motius són que la finca on es va fer la planta era més petita del que exigeix la llei i que no guardava la distància mínima amb el nucli habitat més proper.
ABRIL 2006 L’administració fixa l’estratègia: anar dilatant el temps a base de recursos mentre esmenaven els errors de la primera autorització: compra de la finca veïna i modificació de les distàncies mínimes a la normativa urbanística de l’Esquirol.
JULIOL 2006 Nova resolució ordenant l’enderroc en dos mesos. Però res, ningú aterra res.
NOVEMBRE 2007 El TSJC desestima el recurs de súplica de l’administració. El cas quasi es dóna per perdut i els ramaders posen el crit al cel.
FEBRER 2008 El conseller Llena anuncia que s’ha admès el recurs d’inexecutabilitat de l’enderroc. És el que ara s’ha resolt a favor de l’administració.
{{ comment.text }}