Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La sequera extrema avança els efectes de la tardor als pins, alzines i roures

Si no plou el risc d’incendi seguirà alt també a l’octubre, quan només tenen lloc el 3% dels focs. A Osona, els alzinars de la zona fronterera amb la Garrotxa estan en molt mal estat.

  • El 9 Nou
  • 23/09/2012 | 17:50

Catalunya segueix sota l’amenaça dels focs. La sequera, extrema a la meitat sud, ha avançat els efectes de la tardor en els arbres. A causa de les onades de calor -insòlites tan al final de l’estiu- i a una escassetat preocupant de pluja, les espècies de fulla caduca (com els roures) han despullat les seves copes i les de fulla perenne (com els pins i alzines) s’estan assecant.

En qualsevol dels dos casos s’han convertit en un combustible que preocupa al director de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela. En aquest escenari resulta cabdal l’arribada de les pluges per mitigar un risc d’incendi que continuarà sent molt alt a l’octubre, quan històricament només es produeixen el 3% dels focs.

El director Escorihuela raona que una onada de calor com la d’aquest estiu, que va començar a partir de la segona quinzena d’agost, “no s’havia produït mai”. Un fenomen al qual cal sumar-li un dèficit de pluja acumulat. Ambdós condicionants estan sotmetent la vegetació a un “gran estrès hídric”.

Els arbres han reaccionat fent el què farien a la tardor. Els de fulla caduca l’han deixat caure, com els roures. Els de fulla perenne ja mostren bona part de la copa tan seca com als mesos propis d’aquesta estació, com les alzines i els pins. “Si plou els roures sobreviuran i tornaran a brotar però tenim pins i alzines s’estan morint”, ha admès amb preocupació Escorihuela.

La capacitat de retenció de l’aigua del sòl depèn en part del seu gruix. Com més prim més fàcilment s’asseca. Per això els pins de la Conca de Barberà i de la Terra Alta i els alzinars situats a la frontera que separa la Garrotxa i Osona estan en molt mal estat.

Tant si es tracta d’una espècie de fulla perenne com caduca ara s’han convertit en un combustible perillós en cas d’incendi, per això el risc serà alt fins que arribin les pluges.

Inclús durant l’octubre, que històricament només concentra el 3% dels focs.

Si es donen circumstàncies d’humitat relativa adverses els focs podrien ser molt importants, sobretot si cremen pins i alzines amb tantes fulles seques. Això provocaria un incendi “de capçades”, que acostuma a propagar-se amb gran rapidesa.

· Més hectàrees cremades que de mitjana

A Catalunya es declaren anualment una mitjana de 600 incendis. Al finals del mes de setembre ja són 700 els comptabilitzats pel Govern.

Els pitjors anys van ser el 1994, amb 1217 -quan va tenir lloc el foc del Berguedà-, el 1998, amb 961 -quan va ser el del Solsonès-, el 2005, amb 893, i el 1999, amb 841.

· No creixen els focs de burilles

Un 10% dels incendis són provocats per causes naturals. Llamps en tots els casos. L’home està al darrera de la resta. Un 42% són per negligència, un 25% dels casos són intencionats, un 10% són per accident i un 12% són per causes no determinades.

Les burilles, dins el grup de les considerades negligències, no han augmentat aquest estiu segons Escorihuela. “Si et fixes en el voral de la carretera veuràs que n’hi ha moltes de cigarretes, però anys enrere, n’hi havia més”, raona el director.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.