Després de dos anys d’amenaces es va acabar assenyalant data per un judici a Barcelona, però finalment van admetre que la música del local era de caràcter secundari i no necessari. Si el propietari hagués acceptat, hauria hagut de pagar 95,04 euros més IVA en lloc de pagar-ne 17,90 al mes.
Han hagut de passar més de dos anys de visites i amenaces, però finalment la cerveseria Dickens de Vic, de la plaça de la Pietat, ha aconseguit guanyar un litigi contra la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). Al seu propietari, Joaquim Clapers, li reclamaven una quota superior a la que li pertocaria per les condicions del seu local per reproduir-hi música. La diferència es tradueix a pagar 17,90 euros o 95,04 euros més IVA cada mes segons es tracti d’un bar o d’un bar musical.
L’origen del debat és en la necessitat o no de tenir música per fer funcionar el local: és de caràcter necessari o secundari? Clapers defensa que la música és només ambiental, perquè “el Dickens és un local per venir-hi a parlar”. El volum en què sona la música –prou baix com perquè a vegades costi d’intuir quin tema sona– avala el fet que la música no és essencial. La setmana passada s’havia de fer el judici al Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona, però la SGAE els va acabar donant la raó i van retirar la denúncia.
El desacord es va posar de manifest per primer cop el 27 d’octubre de 2007, quan una inspectora de la SGAE els va aixecar una acta després de visitar el local a 1/4 de 2 de la matinada, en què especificava que la música sonava a “nivell baix”. Deu mesos més tard, el 17 d’agost de 2008, els van aixecar una segona acta en els mateixos termes. Just després, al cap de dos mesos, Clapers va rebre una primera carta en què li reclamaven que es posés en contacte amb la SGAE per resoldre una “situació irregular”.
El desembre de 2008 el van amenaçar per escrit de presentar-li una demanda judicial. “Jo no em negava a pagar, però si no tinc un bar musical no em poden aplicar la quota de bar musical”, diu Clapers. Li van dir, a més, que si seguia la via judicial i perdia li podria costar uns 18.000 euros. Tot i així, el responsable del Dickens es va buscar un advocat i va arribar fins al final: li han donat la raó, li han retirat la demanda i només pagarà la llicència de bar.
El procés d’investigació de la SGAE va arribar fins al límit que van enviar un detectiu privat al local. Hi va anar el 7 de febrer de l’any passat a 2/4 de 2 de la nit i va fer-hi constar novament que al local sonava un “volum moderat”. L’home anava equipat amb una càmera oculta amb la qual va gravar l’ambient. Al seu informe hi va incloure fotogrames que donaven força al fet que el Dickens és només una cerveseria i no un bar musical.
Joaquim Clapers està orgullós d’haver tirat endavant el procés judicial que ha permès que la SGAE recapacités. “S’ha aplicat la lògica; finalment ho han volgut entendre”, explica. No ha estat una feina fàcil i ha hagut de fer el camí només amb l’ajuda del seu advocat, Jordi Pla. Lamenta que va rebre poc per part del Gremi d’Hostaleria: “Els ho vaig anar a explicar i em van atendre bé, però em van dir que teníem les de perdre i em van oferir un descompte [a la quota de la SGAE] si m’hi associava”.
Alhora critica altres locals que es limiten a acceptar la resolució de la SGAE sense queixar-se. Ara Clapers ha iniciat una campanya per fomentar que a les festes majors dels pobles hi participin grups que no estiguin adscrits a la SGAE per evitar que s’hagin de pagar quotes que considera injustificades.
{{ comment.text }}