Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La sort

OPINIÓ

Un trèvol de quatre fulles s’associa a la bona sort. Ves a saber per què. És una creença. No té cap base racional. De fet, jugar a la loteria en té poc, de racional. Les probabilitats d’èxit, des d’un punt de vista estadístic, són molt petites. No obstant això, aquests dies de festes hem vist moltes explosions d’alegria gràcies a la loteria. Un cinquè premi de la de Nadal repartit entre els treballadors de l’empresa Esbelt de Manlleu, un segon de la Grossa de Cap d’Any distribuït entre els clients de l’Estanc 9 de Vic i un altre segon del sorteig de Reis venut per l’Estanc Lourdes Puig també de Vic. Tot en quinze dies. A la vista de tants premis hi ha qui diu que Vic, i Osona, estan tocats per la sort.

Però la sort i la dissort, en realitat, poden ser dues cares d’una mateixa moneda. La línia que les separa, a vegades, és molt fina. L’alegria dels afortunats per un premi, i la frustració d’alguns que no ho hem estat, evidencia que existeix un fil imaginari entre l’expressió de felicitat i l’expectativa de diners. Que ens toqués la loteria ens faria feliços. No obstant això, sociòlegs que han estudiat la relació diners-felicitat asseguren que tenir feina, salut i amics pesa més que els diners a l’hora de ser feliç. Potser també podrien afegir-hi que guanyi el Barça. I si és al Bernabéu, millor. Sense ganes de frivolitzar-ho, certament val la pena fer-se la idea que els diners per si sols no fan la felicitat perquè que a un li arribi a tocar la loteria és atzar. De fet, no sol passar. O passa una vegada a la vida. Per tant, posats a ser pràctics, val més buscar altres vies per acostar-se a la felicitat per si falla la drecera de la loteria.

Ho explica molt bé un escriptor italià, Francesco Piccolo, quan diu que les persones al llarg de la vida a tot estirar tenim tres o quatre moments gloriosos. I també tres o quatre de tràgics. La major part de la nostra existència, per tant, discorre entre moments, alguns de dolents però molts de bons, que ens passen desapercebuts. Utilitza el concepte d’inadvertida felicitat. És a dir, episodis quotidians als quals no prestem atenció. Un exemple: quan un circula per l’autopista i paga el peatge se li aixeca la barrera. Sempre s’aixeca. Però podria no aixecar-se. Que s’aixequi, diu, hauria de ser un motiu d’alegria. O que funcioni el neteja parabrises del cotxe quan plou. Són qüestions tan minúscules, argumenta, que no les computem. Que succeeixen cada dia. Que ens passen desapercebudes. Que les hauríem de tenir presents. Seria una forma de no fiar-ho tot als grans moments.

L’alegria dels afortunats per la loteria, i la frustració d’alguns que no ho hem estat, evidencia que existeix un fil imaginari entre felicitat i diners

Ser premiat per la loteria, sens dubte, deu ser un gran moment. Si no, que ho preguntin als centenars d’afortunats que l’any 2005 van endur-se una picossada de la grossa de Nadal que va deixar 510 milions d’euros a Vic. Sí: 510 milions. Una barbaritat. D’aleshores, hi hauria moltíssimes històries per explicar. Moltes de bones; també alguna de dolenta. N’hi ha una, però, que sempre m’ha cridat l’atenció. És la d’un client d’El Cau del Drac, l’administració que va donar el premi, que jugava al mateix número, el 20085, des de l’any 1992. Moltes vegades el dia del sorteig ni tenia el dècim ni l’havia anat a pagar. Solia passar comptes amb l’administració un cop al trimestre. Mai cap problema. Però mai havia tocat la grossa. Aquell 22 de desembre, sí. Cada dècim va resultar premiat amb 300.000 euros. L’amo de la loteria li va guardar el número. L’endemà del sorteig l’afortunat client va pagar 20 euros per un bitllet que en valia 300.000.

D’històries n’hi ha moltes. Un client que jugava al número premiat amb la grossa l’any 2005 no l’havia anat a buscar ni l’havia pagat. Va fer-ho l’endemà: 20 euros per un bitllet que en valia 300.000. La paraula encara està per sobre dels diners

Aquest fet demostra que la paraula encara està per sobre dels diners. I que la sort té moltes cares.
Passats uns mesos d’aquell sorteig, i com a agraïment, alguns dels afortunats pel premi de forma anònima van convidar a Vic les dues nenes de San Ildefonso que havien cantat la grossa, Aranzazu Herrera i Eliana Gonzaga, perquè coneguessin la ciutat. En aquella època una colla d’EL 9 NOU cada setmana fèiem una quiniela carregada de dobles i triples. Ens pensàvem que seria bufar i fer ampolles, però no hi havia manera que ens en sortíssim. Quan no ens fallava l’Espanyol erràvem el Madrid. I si no, el Numància. Aprofitant la visita a Vic de les nenes talismà vam fer-los cantar per EL 9 TV el 20085 rememorant aquell moment màgic i, posats a fer, vam aprofitar-ho per fregar-los la quiniela a veure si se’ns empeltava la sort. Ni així. Va ser la confirmació que la sort no es contagia. De trèvols, poden estar-ne segurs, n’hi ha més de tres fulles que no pas de quatre. Ara, de moment el Barça va líder. I destacat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.