EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

La Torratxa, un model a cuidar

Marc PuigdomĂšnech, de Vic, envia un text en defensa de La Torratxa.

(text a l’interior)

  • El 9 Nou
  • 05/10/2011 | 11:52
  • 0

LA TORRATXA, UN MODEL A CUIDAR

Fa pocs dies es va donar a conùixer la notícia en quù L’Ajuntament de Vic comunicava als joves del Centre Social Autogestionat de la Torratxa l’ordre de tancament definitiu del seu local per manca de la llicùncia d’activitats.

MĂ©s enllĂ  dels motius al.legats pel consistori, al meu parer tots ells salvables amb un mĂ­nim de voluntat polĂ­tica, m’agradaria exposar uns quants arguments a favor de la Torratxa:

1.- La Torratxa ha demostrat ser un motor capaç de generar una gran varietat d’activitats, responent a necessitats que moltes vegades no estan del tot cobertes per les institucions. En aquest sentit s’hi han fet des de classes de catalĂ  per a nouvinguts, fins a exposicions de joves artistes, actes reivindicatius, presentacions de llibres, xerrades, concerts, sopars populars, etc. . TambĂ© ha estat pal de paller en la organitzaciĂł de la festa major jove d’enguany amb un Ăšxit mĂ©s que notable.

2.- La Torratxa s’autogestiona i no genera grans despeses a l’Ajuntament, si ho comparem amb el gran volum d’activitats que s’hi fan, ja que moltes d’elles tĂ©nen un carĂ cter altruĂŻsta i voluntari. Per tant podrĂ­em dir que Ă©s sostenible.

3.- La Torratxa Ă©s integradora i plural ja que estĂ  oberta a tothom i a tota mena de propostes, i tĂ© un carĂ cter assambleari i participatiu. És per tant transmissora de valors positius.

4.- La Torratxa Ă©s una oportunitat perquĂš els joves amb inquietuts i ganes d’aportar coses a la societat s’expressin, aprenguin, madurin i comencin a construĂŻr un futur que els pertany.

5.- La torratxa Ă©s un exemple del canvi de paradigma que s’estĂ  donant, en el qual anem d’una societat individualista i materialista, cap a una altra de participativa i que entĂ©n les responsabilitats de l’individu dins el col.lectiu. En aquest sentit Ă©s mĂ©s sostenible i beneficiosa per a tots la idea: quĂš puc aportar jo a la societat, enlloc de l’anterior: quĂš en puc treure de la societat.

Podria trobar mĂ©s motius, perĂČ penso que aquests sĂłn suficients per entendre la importĂ ncia de mimar i facilitar l’existĂšncia d’aquests petits oasis, en un moment difĂ­cil per a tothom, perĂČ sobretot per els joves que molt sovint sĂłn acusats de ganduls i conformistes. Per aixĂČ torno a insistir en la importĂ ncia que hi hagi voluntat polĂ­tica REAL, mĂ©s enllĂ  de les paraules, i es doni una sol.luciĂł rĂ pida i satisfactĂČria al problema que s’ha creat. Les frustracions nomĂ©s fan que alimentar el malestar i les revoltes.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.