La Universitat de Vic defineix el seu model de governança, 15 anys després d’haver estat creada. El Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) va aprovar els dos instruments que el fan possible: els nous Estatuts de la FUB i les Normes d’Organització i Funcionament (NOF) de la Universitat. Dos pilars per a una nova etapa que han de donar estabilitat al projecte i evitar conflictes traumàtics com el que es va produir en el darrer relleu del Rectorat, ara fa dos anys i mig.
La FUB –que deixa de definir-se com a fundació privada per passar a ser fundació sense ànim de lucre, de caràcter social– està regida per un patronat amb un mínim de 13 membres i un màxim de 35 presidit per l’alcalde de Vic. Aquest patronat, que s’amplia amb nous membres i més funcions, es converteix en l’eix central de tot l’esquema. La seva activitat principal és com a titular de UVic però en pot desplegar d’altres. De fet ja en té una, l’agència de promoció econòmica Creacció, a través de la qual es fa la promoció econòmica de l’Ajuntament de Vic. En altres paraules, la FUB “deixa de ser només Universitat”, segons el seu director general, Joan Turró, que es consolida com a màxima autoritat econòmica i administrativa. Al rector de la UVic, Jordi Montaña, li correspon el lideratge acadèmic, “amb un respecte total a l’autonomia universitària”, ha precisat Turró en declaracions a EL 9 NOU. Tots dos comparteixen una figura executiva que és el gerent, càrrec que recau actualment en Jordi Codina. El model busca “l’equilibri” entre el Patronat que representa “els interessos socials que han fet possible la institució” i la Universitat, “una estructura acadèmica amb plenes competències” en aquest àmbit. Les funcions de cada part, en tot cas, queden delimitades. El Patronat s’obre a la comunitat universitària: dos representants del professorat i un del personal d’administració i serveis, escollits pel claustre, en seran membres nats.
En l’àmbit estrictament universitari, es defineixen tres òrgans: la Junta de Rectorat, integrada pel rector, els vicerectors, el secretari general i el gerent; el Consell de Direcció, on hi ha també els degans de facultats; i el Consell de Govern, que es reuneix només tres cops cada curs i que incorpora també els representants dels estudiants, del personal d’administració i serveis i dels professors i investigadors. Tots els càrrecs directius, com s’ha fet darrerament amb els nous degans de facultats, es contractaran mitjançant convocatòries públiques i amb un objectiu d’estabilitat: el temps màxim per ocupar els càrrecs es fixa en vuit anys, però amb “la voluntat” de complir aquest període íntegre, diu Joan Turró. Un conjunt de mesures regulen l’elecció del rector, que també funcionarà a través d’una convocatòria pública. Aquesta es podrà fer fins a sis mesos abans de concloure el mandat del rector anterior. El Patronat de la FUB triarà entre els candidats, i aquest presentarà el seu programa al claustre, que emetrà una opinió “no sobre el candidat, sinó sobre el programa”. Una opinió que, s’entén, no és necessàriament vinculant.
El model de governança forma part de la imatge que vol transmetre la UVic: “Un to de rigor i de seriositat, però amb molts òrgans col·legiats i de participació, com ha de ser en una comunitat de coneixement”, diu Joan Turró. Amb jocs d’equilibris i consensos, però amb tots els ressorts per prendre decisions. “Estic convençut que és un model avançat, que pren com a referent les reformes de governança universitària que s’han fet en altres països d’Europa”. Els Estatuts de la FUB només estan pendents ara de l’aprovació del Protectorat de Fundacions de la Generalitat, i les NOF, de rebre el vistiplau de la Secretaria d’Universitats i Recerca.
{{ comment.text }}