Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“La via unilateral s’ha provat, ara cal una altra fórmula”

Entrevista a Anna Erra, número 21 de Junts per Catalunya

Anna Erra ocupa el número 21 de la candidatura Junts per Catalunya. Mestra de professió i alcaldessa de Vic des de l’any 2015, és la primera vegada que es presenta a unes eleccions al Parlament.

En una entrevista a EL 9 NOU, el juny d’aquest any, deia que encara no sabia si es tornaria a presentar com a alcaldessa. Com ha acabat a la llista de Junts per Catalunya?
No tenia intenció de presentar-m’hi, però la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, m’ho va demanar pràcticament a última hora i en nom del president Puigdemont. Veient la manera com ell s’ha sacrificat pel país, no podia dir que no.

Les del 21-D són unes eleccions que vostè no volia. Ho va fer públic en una piulada el 26 d’octubre.
En aquell moment, no em semblava el camí adequat. Crec que vam fer el que tocava: proclamar la República. A partir d’aquí, sabem el que ha vingut i no hi ha altra opció que fer costat al president. No hem triat les eleccions, però hi hem de ser per tornar a salvar Catalunya.

Si no l’encapçalés Carles Puigdemont, Anna Erra seria a la llista?
En cas d’haver-nos presentat com a PDeCAT, no sé si també m’hauria arribat la petició. Repeteixo que aquesta no era la meva intenció.

Ocupa el número 21, entre Neus Lloveras i Miquel Buch, la presidenta de l’AMI i l’expresident de l’ACM, és casualitat?
No ho sé. A partir del número 20, hi ha els alcaldes i alcaldesses del PDeCAT. M’enorgulleix estar entre dues persones tan representatives. També és un reconeixement a la ciutat de Vic, al que fa pel país i a la seva implicació en el procés.

Per Junts per Catalunya, què implica tenir el candidat a més de 1.000 quilòmetres?
És una mostra de l’excepcionalitat del moment que vivim, el d’unes eleccions imposades i gens normals. El nostre president pot voltar per tot Europa, però no trepitjar Catalunya, i continuem tenint el vicepresident i els Jordis a la presó. Tot això ens fa ser encara més conscients d’on ens ha portat el bloc del 155.

Segons les enquestes, Junts per Catalunya s’aproxima a ERC en intenció de vot. Si parléssim d’un partit de bàsquet, diríem que han remuntat. A què ho atribueix?
Junts per Catalunya és la candidatura de país que demanava la majoria de gent. De la mateixa manera que vam defensar les escoles, agafant-nos sense mirar qui teníem al costat, aquesta llista representa el poble que vol restituir el seu president legítim. Diria que sobretot té èxit perquè qui va al capdavant és Carles Puigdemont, i també pel missatge que volem transmetre: Rajoy ens ha tret aquest president, nosaltres el recuperem amb les urnes. Seria la millor lliçó de democràcia.

En cas de guanyar, ell ha dit que tornarà a Catalunya malgrat tenir una causa judicial oberta.
Ho farà. Ens podem trobar que el posin a la presó, és una possibilitat que ell mateix té clara. La gran incògnita és com actuarà l’Estat espanyol davant els resultats d’unes eleccions democràtiques. Els acataran, si Puigdemont guanya? I Europa, continuarà callant?

La República catalana està proclamada?
Sí.

La legislatura que s’iniciarà després de les eleccions, si té al capdavant Junts per Catalunya, servirà per desplegar-la?
Hem de recuperar les nostres institucions. Són estructures d’estat ja fetes i, sí, consolidar la República.

Puigdemont parla de diàleg sense data de caducitat. Vostè hi creu?
Sabem que ho tenim difícil. A l’altra banda hi ha gent que ens vol tractar com una colònia i que, si no parlem el seu llenguatge, no ens accepten. Però també creiem que el diàleg és l’única manera d’arribar a la República catalana. Cal negociar i buscar més suports externs que els que vam tenir l’1 d’octubre.
En la via unilateral, han fet un pas enrere.
Hi ha una part del govern a l’exili i una altra a la presó, són persones que s’hi han jugat la vida; cada vegada més gent veu la necessitat de la República, de sortir de l’Estat espanyol… No hem fet un pas enrere en cap cas.

Però ara obren la porta a negociar…
La política és l’art de saber dialogar i entendre missatges. La unilateralitat s’ha provat i ja veiem on ha acabat. No podem subestimar la força de l’Estat espanyol. Ara hem de trobar la fórmula que ens permeti materialitzar la República.

Vostè és vigatana, alcaldessa de Vic, la primera dona que ho ha estat. No li faria gràcia que la primera presidenta de la Generalitat també ho fos, de vigatana? Li demano per Marta Rovira.
Celebro –i sempre celebraré– els èxits de qualsevol vigatà. Li desitjo el millor a Marta Rovira i evidentment al seu partit, que també lluita pel nostre país. En aquest mandat, però, defenso que el president sigui Carles Puigdemont i, si convé, ella que pugui ser vicepresidenta.

A les eleccions de 2015, Junts pel Sí va aconseguir el 69% dels vots a Osona. El 21-D, per què els electors s’han de decantar per la llista del president i no la d’ERC?
Aquestes eleccions van de Rajoy o Puigdemont. Jo hauria volgut una llista unitària, amb ERC i la CUP, però no ha estat possible. Penso que la nostra candidatura és la de país i així ho demostra que el primer membre del PDeCAT hi ocupi el número 20.

S’ha qüestionat molt per què no s’hi presenten amb aquestes sigles, les del PDeCAT.
Sí, sobretot gent que ni ens ha votat ni ens votarà. El PDeCAT ha estat generós en el sentit de fer país i no partit.

En aquesta llista, una altra vigatana, Marta Pascal, ha fet un pas al costat. Li sap greu?
Marta Pascal és un dels valors del PDeCAT que ha de tenir –i té– molta carrera política. I evidentment que em sap greu, però ella, parlant amb el president, va veure clar que calia reservar posicions a la societat civil.

També comparteix candidatura amb Pilarín Bayés, segurament un esquer per qui llegeixi la llista del revés.
Sí. Un tresor vigatà, una persona molt implicada amb el país, amb la cultura catalana… Comptar amb ella ens enriqueix.

El maig de 2015, Artur Mas i Ramon Espadaler van ser a Vic per fer-li costat quan es presentava com a alcaldessa. L’ha sorprès trobar el nom d’Espadaler a la llista del PSC?
Sí, sincerament. Em costa molt d’entendre que, un partit amb qui havíem estat en una mateixa confederació, ara estigui a la banda del 155. Hi ha un punt que és com renunciar als principis d’aquest país i fer costat a qui ha permès desmuntar-ne les estructures.

Parli’ns del seu inici de campanya. Sabem que el va viure en un altre país, però també sota la neu.
Tenia el cor a Brussel·les, però he estat de viatge a Nova York per una qüestió personal i vaig participar a la manifestació organitzada per la Coalició de Nova York pels drets humans a Catalunya. Em va agradar veure els catalans que tenim a fora. La nota negativa és que no els arriben els papers per votar des de l’exterior.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.