El judici contra l’únic acusat pel crim de Rafaela Jacinta Díaz l’estiu del 2006 va prendre un gir inesperat al tram final de la vista oral que va acabar divendres a la sala del jurat de l’Audiència de Barcelona. Un dels pèrits que va declarar en relació amb l’anàlisi dels perfils genètics (ADN) trobats a les ungles de la víctima va assegurar que per l’estat en què es trobava la mostra s’havia d’haver adherit en l’últim dia.
Aquesta interpretació dóna més pes a la possible responsabilitat de Francesc Xavier Z.J., que dilluns passat va declarar que “dos o tres dies abans” havia estat amb la víctima dins del seu cotxe, fent-se petons al carrer Botànic Micó de Vic, prop del domicili de l’acusat i la víctima. Si realment fos així, la víctima no hauria tingut la mostra de l’acusat, perquè a més Rafaela Jacinta Díaz tenia uns “hàbits escrupolosos d’higiene” i “treballava amb lleixiu”, segons l’acusació, elements que haurien pogut esborrar les restes de dos dies abans.
La defensa de Francesc Xavier Z.J., però, treu rellevància a aquesta interpretació: “Si es pot llegir l’ADN de Tutankamon, que va viure fa més de 3.000 anys, com no s’ha de poder llegir una mostra que es va adherir dos o tres dies abans?”, qüestionava l’advocat Jordi Navarro.
L’acusat, aprofitant el seu dret a l’última paraula, va reiterar divendres al migdia que ell no va tenir cap implicació amb els fets. En el seu informe, la fiscal va admetre que “no hi ha cap prova directa ni testimonis presencials” que incriminin Francesc Xavier Z.J., però va intentar convèncer el jurat popular que la sèrie d’indicis que presumptament el relacionen amb el crim són suficients per condemnar-lo. L’acusació particular, en representació de la família, actua amb el mateix plantejament.
La defensa, per la seva part, continua mantenint que la sentència ha de ser absolutòria, tenint en compte que ha de regir el principi de presumpció d’innocència i que només hi ha indicis.
Aquests indicis se sostenen en el fet que ell tenia el mòbil de la víctima i el va vendre a un company de feina, l’assassí va intentar treure diners des de La Caixa –l’entitat amb la qual habitualment treballava l’acusat– i van trobar les seves mostres d’ADN a les ungles de la víctima, entre altres.
La fiscal i l’acusació demanen per a Francesc Xavier Z.J. una pena de presó de 30 anys, tot i que ell reitera la seva innocència i la seva defensa sol·licita la lliure absolució.
{{ comment.text }}