L’Advocacia de l’Estat conclou en l’informe que ha enviat a la delegació del govern espanyol a Catalunya que no es pot denegar el padró a immigrants ‘sense papers’, com pretén l’Ajuntament de Vic, encara que no tinguin residència legal.
Segons el document, l’Ajuntament ha d’empadronar els immigrants ‘amb independència que tinguin o no residència legal al territori espanyol’ i per tant ‘no resulta procedent denegar la inscripció amb el pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a l’Estat’.
A més, apunta que a l’hora de tramitar les sol·licituds d’empadronament ‘s’ha de considerar com a vàlid i suficient un passaport encara que no compti amb el visat preceptiu’
L’argumentació de de l’Advocacia General de l’Estat, a la qual ha tingut accés l’ACN, recull que la Llei reguladora de les bases del règim local (LRBRL) vincula l’obligació d’inscriure’s en el padró municipal al fet de viure a l’Estat i residir habitualment en un determinat municipi.
Així, l’Advocacia recorda que la legislació parla només d’una ‘dada fàctica’, que és viure a l’estat espanyol i residir habitualment en el municipi, i no d’una dada jurídica, com seria, en el cas d’estrangers, que aquests residissin legalment. I en aquest mateix sentit es pronuncia el Reglament del Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (RPDEL).
També fa referència a la legislació d’estrangeria, que disposa que ‘els ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi i mantindran actualitzada la informació relativa sobre aquests’.
D’altra banda, l’Advocacia argumenta que relacionant la Llei Orgànica 4/2000 i el Reglament d’Estrangeria, ‘de nou’ s’arriba a la conclusió que al padró s’inscriuen tots els estrangers que tinguin residència habitual en el municipi respectiu, independentment que es trobin o no legalment en territori espanyol.
Així, la LRBRL no només preveu el nombre d’identificació d’estranger, sinó que admet, en defecte d’aquest, el nombre de passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència. Així, és suficient el passaport en vigor per obtenir la inscripció per a qui es trobi residint en territori espanyol sense tenir la pertinent autorització administrativa.
Finalment, esgrimeix que si bé la inscripció al padró constitueix una prova de la residència en el municipi i en un domicili concret, aquesta inscripció, tractant-se de ciutadans estrangers, no acredita la residència legal , tal com es desprèn de la LRBRL.
Així, l’Advocacia conclou que ‘no resulta procedent’ denegar la inscripció als immigrants en situació il·legal sota pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a l’Estat. I també, que per tramitar les sol·licituds dels estrangers d’inscripció al padró, ‘ha d’entendre’s i considerar-se com a vàlid i suficient un passaport encara que no compti amb el preceptiu visat’.
La resposta de l’Advocat de l’Estat té lloc després que la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, anunciés en consell de Ministres que l’executiu espanyol consultoria la qüestió amb els seus serveis jurídics si l’Ajuntament de Vic mantenia la seva intenció de no empadronar ‘sense papers’.
Les conclusions de l’Advocat de l’Estat diuen textualment que ‘la inscripció dels estrangers al padró municipal procedeix amb independència que els mateixos tinguin o no residència legal al territori espanyol, i per tant, no resulta procedent denegar la inscripció sota pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a l’Estat’.
Un segon i últim punt del dictamen estableix que ‘a efectes de tramitar les sol·licituds dels estrangers d’inscripció al padró municipal, s’ha d’entendre i considerar com a vàlid i suficient un passaport, encara que no comti amb el visat preceptiu’.
El dictamen de l’Advocat de l’Estat contradiu el del bufet d’advocats Roca i Junyent, que va avalar la mesura que l’alcalde pretén portar a ple el 3 de febrer, i en canvi, va en la línia de l’opinió expressada pels executius català i espanyol. Aquest informe considera que el criteri que vol aplicar l’equip de govern de Vic de no empadronar sense papers ‘no pot ser titllat de cap de les maneres com a incorrecte o contrari a la Llei’.
D’acord a l’Advocat de l’Estat, Vic, com també Torrejón de Ardoz –que reclama que els passaports no tinguin visat de turista- han d’empadronar encara que les persones que ho demanin estiguin en situació irregular.
El dilluns 18 de febrer el PSC va pressionar els seus regidors de Vic perquè s’oposessin als nous criteris d’empadronament i, per la seva banda, el PSOE va considerar que aquests regidors no volen que s’empadronin els immigrants sense papers per un ‘problema d’interpretació legal’.
El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, va explicar que s’havia ‘instruït’ als seus regidors perquè aquesta iniciativa no fos aprovada i que ‘ni tant sols arribi’ al ple municipal.
El PSC de Vic no es va fer enrere en l’aplicació dels nous criteris d’empadronament. El grup socialista va mantenir que el no empadronament de sense papers ‘només’ s’aplicarà si el dictamen sol·licitat al Ministeri de l’Interior sosté que està dins de la legalitat.
El segon tinent d’alcalde i portaveu del PSC, Josep Burgaya, va explicar a l’ACN que ‘dins d’un conjunt de mesures’ que s’han decidir aplicar per millorar la gestió del padró s’han trobat en dubtes sobre si una d’elles ‘és plenament legal’, i que s’estudiaria si canviar de plantejament només en aquest cas.
{{ comment.text }}