EL9NOU.CAT inicia un cicle d’entrevistes als candidats d’Osona i el Ripollès a les llistes del Parlament de Catalunya del 21 de desembre. L’ordre de publicació és l’invers als resultats aconseguits en les eleccions del setembre de 2015. Asun Martínez és la número 12 a la llista de la CUP a Barcelona. Advocada de professió, ja va formar part de la candidatura de Capgirem Vic a les últimes eleccions municipals.
Va entrar en política amb el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. En continua formant part?
Activament, no. Procés Constituent va tenir un dilema amb el seu futur i jo, a l’estar vinculada amb Capgirem Vic, ara faig un pas més amb les idees de la CUP.
És vigent, però, la demanda d’obrir un procés constituent a Catalunya?
És indispensable. És el desenvolupament de la llei de transitorietat aprovada pel Parlament. La llei de transitorietat estableix la necessitat d’iniciar un procés constituent per fer un nou marc jurídic. Per tant, per mi és indispensable.
En el seu cas, el vessant social té més pes que el de la independència de Catalunya?
S’ha anat igualant. El concepte independentista ha anat creixent en la meva forma de fer i pensar perquè he assimilat que no podem avançar si no hi ha un trencament amb Espanya. Per mi la reivindicació social i la independència són ara indissolubles. No pot haver-hi una revolució del marc constitucional sense una revolució social.
Vostè s’ha significat per la defensa dels drets de les dones. Creu que és el moment que hi hagi una presidenta de la Generalitat?
[riu] Entenc que seria per fer presidenta Marta Rovira [número 2 d’ERC]? Si ens entenem i és el govern que la CUP espera per la Generalitat, tindrà tot el suport. Per mi, la política sense les dones és inimaginable. Fins ara teníem grans referents de dones a la política i totes elles eren de l’època republicana, com Clara Campoamor o Frederica Montseny. Eren referents antics i no ha estat fins ara que en tenim de nous: Teresa Forcades, Gabriela Serra, Anna Gabriel, Mireia Boya… i Marta Rovira. Han tornat a posar la política en femení i sense elles no seríem on som ara.
De quan li ve l’interès per la política?
Jo penso que de sempre. De petita, quan érem a classe i hi havia alguna cosa que no m’agradava o algú feia alguna cosa que creia que no estava bé, saltava i deia que no podia ser. Aquesta necessitat de defensar la justícia, un concepte personal de la justícia, en tinc consciència des de sempre. Recordo que la primera vegada que em poso forta en una discussió va ser amb la meva mare a l’hora de distribuir les feines de casa. Tinc un germà més petit i la primera reivindicació que recordo és la que el mateix que faig jo ho ha de fer ell.
En quin escenari s’haurà de situar el nou govern de la Generalitat després d’una declaració de la república catalana que no està publicada a cap diari oficial?
En l’escenari de la defensa de la República, sense cap mena de dubte. Partim de la defensa de la República i des de la CUP no donarem suport a cap govern que no vagi en aquesta línia. La defensa de la República i el seu desenvolupament, que és l’aplicació de la llei de transitorierat i els decrets de la dignitat, que són el xoc contra la pobresa i recuperar la gestió de les finances.
ERC i PDeCAT ja han dit que renuncien a la unilateralitat. Això és un pas enrere?
Tal com ho estan exposant sí, és un pas enrere. Per nosaltres la normalitat és la defensa de la República. El que estan defensant [ERC i PDeCAT] és un retorn a l’autonomisme i hauran d’explicar en quines condicions ho fan. Si esperen dialogar amb un Estat que els va en contra i que no els té com a subjecte en el mateix pla de discussió, no té cap sentit el que plantegen. Per nosaltres, tot això és un pas enrere.
Des de la CUP han anunciat que boicotejaran un govern que no segueixi amb el full de ruta que s’havien marcat.
Ho farem en la mesura de les nostres possibilitats, però evidentment no podem donar suport a cap acció que no vagi en aquest sentit de defensa de la República.
Venim d’un mandat que ja es va anunciar que seria curt perquè l’objectiu era construir les estructures d’Estat i proclamar la República en 18 mesos. El Parlament i el govern que en surti, ha d’exhaurir els quatre anys de legislatura?
És una pregunta complexa. Aquestes eleccions [les del 21-D] són il·legals, han estat imposades i no tenien cap sentit perquè ja teníem un govern. Ara bé, el dia 22 marcarà la durada d’aquesta legislatura.
Sense la CUP, el govern de la Generalitat hauria arribat fins on ha arribat?
Espero que la CUP hagi estat útil per arribar fins on hem arribat, però volem arribar encara més lluny. Volem compromís i que es faci efectiva la República i, per tant, continuarem pressionant i empenyent fins on sigui possible.
Aquesta serà una campanya atípica, amb candidats a la presó i altres a l’exili.
Sí, és una situació anormal. L’aplicació d’aquest 155, que ha facilitat l’entrada a presó d’una part del nostre govern i l’exili de l’altre, i que té tancats membres d’entitats civils catalanes, és un cop d’estat encobert. És un cop d’estat modern, sense morts… Però si et controlen les finances i t’intervenen la gestió, no deixa de ser un cop d’estat.
Vostè que és llicenciada en Dret, quan estudiava li havien parlat mai d’aquest article 155?
He hagut de treure la pols a la Constitució. Hi ha molts delictes que no s’aplicaven, començant pel delicte de sedició [el que imputaven al regidor de Vic Joan Coma]. Jo diria que [a la carrera] ni els vam fer perquè hi ha altres delictes més urgents.
Es veu com a diputada al Parlament de Catalunya?
Soc la número 12. Si arribés a ser diputada voldria dir que la CUP ha aconseguit uns grans resultats i que la gent hauria entès el que és i que defensa la CUP.
S’imagina què passaria si el 21 de desembre guanyen les eleccions les forces unionistes?
No m’imagino aquesta possibilitat. Espero que no sigui així perquè si no tindran un problema important. Hi ha com a mínim dos milions de persones que [l’1-O] ja s’han mostrat públicament que estan a favor de la independència. Tindran resposta per això?
{{ comment.text }}