EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’Assemblea fa visible a Seva el toc d’atenció cap als partits i els exigeix data i pregunta per a la consulta

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que s’ha reunit aquest dissabte al matí a Seva, ha presentat l’anomenada ‘Declaració de Novembre’, en què emplaça els partits a no alentir el procés per a la consulta i sobre la qual ha presentat la seva pregunta: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”.

El 9 Nou
23/11/2013

El secretariat nacional de l’Assemblea.cat ha llegit aquest matí, davant del plenari reunit a Seva amb la presència de les delegacions de tot el territori, l’anomenada Declaració de Novembre. És un document aprovat el dia 16 passat i que s’interpreta com un toc d’atenció als partits polítics per la manera com s’està arribant a final d’any sense un horitzó clar respecte a la data de la consulta sobiranista i la pregunta.

En aquest document, l’Assemblea insisteix que la consulta és “irrenunciable” i que la pregunta ha de ser clara. “S’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa i ha preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau”, conclou.

En aquest punt “l’Assemblea proposa la següent pregunta: Vol que Catalunya sigui un estat independent?”. Pel que fa a la data, l’ANC la demana “al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014”, petició que contrasta, d’entrada, amb la previsió dels partits partidaris de fer-la -tots els del Parlament a excepció de PSC, PP i Ciutadans-, que treballen amb l’escenari de no abans del setembre.

La presentació del document s’ha fet a la sala polivalent de Seva, plena de gom a gom. Hi han assistit, com a convidats, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal.

En representació dels partits hi havia Lluís Casellas (CDC), Oriol Amorós (ERC), Laura Massana (ICV), l’osonenca Liliana Vilanova (CUP) i Ernest Maragall, de Nova Esquerra Catalana, a més de representants dels sindicats UGT i CCOO i el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, entre d’altres.

L’acte solemne, abans de començar el treball en diferents comissions, l’ha tancat la presidenta de l’Assemblea.cat, Carme Forcadell, que ha emplaçat una vegada més els partits a complir els compromisos adquirits amb la ciutadania i a posar els interessos del país per davant dels de partit.

“L’Estat espanyol és fort i és poderós. Juga brut, ha jugat brut i hi continuarà jugant”, ha dit. Davant d’aquest escenari, Forcadell ha assenyalat que “ens hi haurem d’enfrontar amb democràcia, arguments, intel·ligència i astúcia”.

“El mon no entén que als ciutadans catalans i de la Unió Europea se’ns prohibeixi votar, mentre els ciutadans escocesos i de la Unió Europea ho podran fer. És que a Europa hi ha ciutadans de primera i de segona?”, s’ha preguntat Forcadell entre els aplaudiments del públic.

La presidenta de l’ANC ha advertit, també, que “no permetrem de cap manera que la petició del Parlament de Catalunya al Congrés espanyol per fer la consulta serveixi d’excusa per demorar-la. Cal fixar una data límit i després convocar las consulta d’acord amb la legislació catalana”.

L’ANC també demana, de cara a les eleccions europees del maig de 2014, una candidatura que aglutini un ampli espectre social i polític al voltant del repte que té plantejat el país.

Aquest és el document que s’ha llegit i ha estat ratificat per aclamació.

Declatació de Novembre de l’Assemblea.cat

PREÀMBUL

L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.

L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.

Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.

El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.

Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.

És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.

La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.

El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.

L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.

L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.

Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.

Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.

Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.

Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.

Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.

Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta

PRESA DE POSICIÓ:

1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.

2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.

3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.

4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”

5. Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.

6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.

7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.

Seva, 23 de novembre de 2013

Nota de premsa de l’Assemblea Nacional Catalana

Pregunta explícita sobre la independència el 2014, unitat, i aprofitar les eleccions europees per exportar la voluntat dels catalans. Davant el determinant moment polític que encara el país, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha volgut prendre posició amb l’objectiu de traslladar el clam dels dos milions de persones que van participar a la Via Catalana la passada Diada.

Els membres del Secretariat Nacional han presentat a Seva la Declaració de Novembre, un document que considera “irrenuncdiable” que se celebri la consulta durant el 2014, “preferentment abans del 31 de maig”, tal com marca el Full de Ruta de l’ANC.

La pregunta, considera l’Assemblea, ha de ser “directa i clara” i “ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya”. “Qualsevol altra possibilitat -afegeix el text- seria un frau, ja que el resultat no seria determinant”. En aquest sentit, l’ANC proposa que la qüestió sigui la següent: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”.

La Declaració remarca que és necessària la “màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics” i reclama que les forces polítiques catalanes posin “els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit”, incloent la formació, “quan calgui”, d’un govern de “concentració nacional”.

L’esmentada unitat també s’hauria de visualitzar, per l’ANC, amb la formació d’una “candidatura d’ampli espectre sociopolític”, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars”, per a les eleccions europees previstes pel 25 de maig.

Els representants de l’Assemblea, a més, asseguren al document que si cal, l’ANC “convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals”.

· “Decisions històriques”

Al seu discurs final, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha dit: “Sabem que el 2014 serà un any decisiu. L’Estat espanyol és un estat fort, poderós, que juga brut. I nosaltres haurem de respondre amb democràcia i arguments”. Forcadell ha afegit que a “Catalunya hem guanyat la batalla de la democràcia, i també guanyarem la de la independència”. “El món no entén que no se’ns deixi votar mentre a Escòcia sí. És que a la Unió Europea i ha ciutadans de primera i de segona?”, s’ha preguntat.

“Calen decisions històriques”, ha dit Forcadell dirigint-se als partits, i els ha demanat que “demostrin la mateixa unitat que vam demostrar la societat civil per fer possible la Via Catalana”. “Que no pensin en el seu partit, que pensin en el país. Estem en moments històrics i només avançarem amb decisions històriques. I per això necessitem unitat, unitat i unitat”. “Demanem -ha afegit- un govern de concentració quan faci falta i una candidatura unitària per a les eleccions europees”. “Estem segurs que les nostres institucions estan al servei del poble, però ens ho han de demostrar amb el seu compromís de dir-nos la data i la pregunta abans de final d’any i convocant la consulta durant el 2014”. “Si escolten a la ciutadania ens tindran al seu costat, com fins ara, però si no és així, la societat civil catalana haurà de tornar a demostrar la nostra capacitat de mobilització”, ha conclòs.

· CONSELL TERRITORIAL I SECTORIAL

L’acte polític de l’ANC s’ha dut a terme a Seva (Osona), en el marc de la celebració del Consell Territorial i Sectorial (CTS), òrgan de debat i informació entre el Secretariat Nacional i els representants de les assemblees territorials i sectorials.

A més de 300 coordinadors d’assemblees territorials i sectorials, han assistit a la presentació de la Declaració de Novembre diversos representants polítics, sindicals i de la societat civil, com el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal; la presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals; el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont; els diputats Lluís M. Corominas (CiU) i Oriol Amorós (ERC); la Laura Massana (ICV); Reinald Roca (EUiA); la regidora i membre del Consell Comarcal d’Osona de la CUP Liliana Vilanova; Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana); el secretari general d’Osona de la UGT Cesc Poch; i la secretària de comunicació i portaveu de CCOO Dolors Llobet.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 859 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't