Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’error d’Europa

Article d’opini√≥ d’un estudiant de primer de Periodisme sobre la situaci√≥ pol√≠tica al continent europeu.

  • El 9 Nou
  • 17/01/2014 | 13:22
  • 0

L‚Äôany vinent far√† un segle que va esclatar la Primera Guerra Mundial. El primer gran conflicte internacional i transoce√†nic va n√©ixer, entre molts altres factors, fruit dels mitjans de comunicaci√≥ de masses que, a principis del segle XX, amb la incipient r√†dio i la premsa escrita peri√≤dica com a m√†xims exponents, havien creat el que avui anomenem ‚Äúopini√≥ p√ļblica‚ÄĚ.

La comunicació porta intrínsecament associat el llenguatge de la persuasió i, en comunicació política, gairebé el de la seducció. I si la primera dècada del segle passat, com més endavant ho seria el període d’entreguerres, va ser l’època del nacionalisme i el populisme, els anys que avui estem vivint ens poden retornar a aquells tristos anys, al bell mig dels antecedents de la Gran Guerra.

Fa un segle, els l√≠ders dels pa√Įsos utilitzaven els seus altaveus medi√†tics per estendre discursos bel‚ÄĘlicistes emprant un llenguatge d‚Äôagitaci√≥ que arribava a la poblaci√≥ a trav√©s dels diaris i les r√†dios. Avui, una Europa en crisi, sense l√≠ders i sense projecte com√ļ, est√† de nou amena√ßada pel populisme, el nacionalisme i la xenof√≤bia. Els partits ultra, nascuts ideol√≤gicament a l‚ÄôEuropa de principis del segle XX per molt que ara es disfressen sota la capa de l‚Äôantisistema i la modernitat, han trobat en les noves tecnologies -especialment en internet i, per extensi√≥, les xarxes socials- el seu millor aparador i aliat. Les seves proclames sense matisos i el seu llenguatge planer i directe ‚Äďparadigma de l‚Äôantipol√≠tica- arriben avui als ciutadans per mitjans no tradicionals. √Čs internet el m√†xim aliat dels populistes. S√≠. El mitj√† modern que ens havia de salvar, que havia de fer ressorgir els valors occidentals de les seves cendres, √©s el que les est√† remullant.

La crisi ha desgastat els partits pol√≠tics tradicionals, que l‚Äôhan gestionat malament i que, a m√©s, s‚Äôhan vist esquitxats arreu del continent per comportaments irregulars. Les formacions populistes, verges de poder, s‚Äôaprofiten de l‚Äôallunyament ciutad√† de la pol√≠tica per fer arribar el seu missatge ranci a trav√©s de canals del segle XXI i, el fet de no poder-los considerar els pol√≠tics ‚Äúde sempre‚ÄĚ, de comunicar-se amb un llenguatge popular, tan poc pol√≠ticament correcte, i fer-ho tot a trav√©s de mitjans moderns, els d√≥na un aire de frescor que contrasta amb la imatge en blanc-i-negre que tenen els pol√≠tics tradicionals. Hem acabat considerant nous els discursos m√©s vells, els que van portar Europa cap a un dest√≠ fatal dues vegades en cinquanta anys.

Els ciutadans d‚Äôavui, cansats i en molts casos desesperats, abracen aquests partits per dues raons: com a c√†stig als pol√≠tics tradicionals i perqu√®, gr√†cies al llenguatge planer, se senten propers a les formacions ultres (Quants cops hem sentit all√≤ de: ‚Äúaquest parla clar‚ÄĚ?). I a tot aix√≤, Europa, q√ľestionada per la crisi i pels seus propis estats, sense l√≠ders forts i amb institucions m√©s t√®cniques que pol√≠tiques, va cam√≠ de deixar-se absorbir com fa cent anys, v√≠ctima de nou del populisme, la demag√≤gia i, sobretot, d‚Äôuns mitjans de comunicaci√≥ que els radicals sempre han sabut explotar millor.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.