Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Les històries dels que fugien de la guerra

Divendres passat a la Llibreria La Tralla, la geògrafa Esther Miralles, presentava el seu llibre ‘Emboscats’. Uns relats de gent de la guerra que mai s’havien conegut. Uns relats de la gent de pagès, aquella que fugia d’anar a una guerra a la que no li trobaven cap sentit.

  • El 9 Nou
  • 18/10/2013 | 16:23
  • 0

A la primera frase de la presentació Miralles ja assenyalava que el seu llibre no parlava ni de republicans, ni de franquistes, ni de nazis: “Em va cridar molt l’atenció el fet de que hagués molta gent que s’amagava de la guerra, gent de la que mai s’ha escrit res”. Fins a 6000 emboscats no anaven al primer avís de la guerra. La majoria fugia al bosc.

Un gran patiment

A la presentació, Miralles va continuar dient que els relats dels emboscats es poden resumir en què són “petites històries familiars” perquè reflecteixen “com tota la família patia”. L’autora indicava que moltes de les afectades eren les dones dels emboscats. “Quan els republicans venien a pels emboscats i aquests no estaven, algunes dones anaven preses. Patien perquè els seus marits no estaven i sempre es pensava que els amagaven” explicava.

L’autora va indicar també que els pagesos eren utilitzats a la guerra com la gent que sempre estaven a la primera fila. “Els posaven en aquest lloc perquè no poguessin fugir del front. Eren els que morien primer”, va relatar. “Moltes d’aquestes situacions provocava que molts d’ells no tornessin més a la guerra i es quedaven a casa. Altres, en canvi, no hi anaven i alguns fugien del país”.

Al marge de qualsevol ideologia

Molts dels emboscats no sabien per què eren ells els que havien d’anar al front. Miralles indicava que “ells no se sentien ni republicans, ni franquistes” i que no entenien que “haguessin d’anar al front a lluitar i morir” perquè “no formava part de la seva vida”. L’autora diu que són relats molt cruels, durs, de gent que tenia tot just 18 o 20 anys. “Havien de deixar a la seva família i molts pensaven que no tornarien a veure’ls”.

La fi de la guerra va a suposar una llum d’esperança en molts emboscats que ja pensaven que no haurien d’estar amagats. Però, amb el començament de la dictadura, molts van fugir fora d’Espanya, perquè pels franquistes eren uns “rojos de mierda”. Fins i tot pels republicans eren uns desertors per no anar a lluitar a la guerra.

Miralles va destacar la dificultat de trobar aquests relats dels emboscats. “Molts d’ells estan morts, altres ja no tenen memòria i només alguns recorden aquests durs moments que van viure”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.