Entre aquestes conclusions, destaca la necessitat d’estendre l’ensenyament del català a l’estat espanyol i millorar la formació dels docents. També la urgència d’assegurar un model propi d’ensenyament plurilingüe que tingui en compte la realitat de Catalunya. Més enllà d’això, però, els organitzadors i els assistents fan una crida a la societat i a les institucions polítiques a defensar el català davant els atacs que pateix.
Al seu torn, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va destacar la feina feta al llarg dels últims 30 anys, des que es va fer el primer simposi a Vic, i va compartir els reptes de futur que es van tractar al simposi. En aquest sentit, va recordar que en els darrers 3 anys s’han hagut d’impulsar 200 actuacions judicials per defensar la llengua.
El simposi va acabar a l’Atlàntida amb l’espectacle musical De Rafael Subirachs i Ricart a Rafael Subirachs i Vila, a càrrec del músic vigatà.
Comunicat de la UVic
Irene Rigau: “S’ha de millorar la qualitat lingüística, sigui quina sigui la realitat política del anys a venir”
05.04.14 – La Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, acaba de posar punt i final al IV Simposi Internacional de l’Ensenyament del Català que ha tingut lloc a la Universitat de Vic durant els dies 4 i 5 d’abril. Al llarg d’aquests dos dies s’ha comptat amb l’assistència de més de 300 persones i s’ha presentat un total de 113 comunicacions, unes xifres que són exemple de l’altíssim interès que desperta la convocatòria del Simposi, més de trenta anys després de la primera edició.
Els participants al IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català i els membres del seu Comitè Organitzador i del seu Comitè Científic han analitzat i valorat durant dos dies la situació actual de l’ensenyament del català i les seves perspectives i reptes de futur, que s’han compilat en unes conclusions (vegeu document adjunt), que avui s’han fet públiques.
En la cloenda la consellera Rigau ha comparat la celebració del primer simposi l’any 1981, en què tot estava per fer, amb la de persecució que la llengua catalana viu avui dia, a la Franja i el lapao, a les Illes, amb l’anglès en contra del català, o al País Valencià amb el tancament de les línies d’ensenyament en català. “Aquella empenta d’aquí cap allà de quan vam començar, s’ha convertit en una pressió d’allà cap a aquí”, ha afirmat la Consellera, fent referència a les més de 200 recusacions que han calgut fins el moment per defensar jurídicament la immersió.
Lluny de caure en el cofoisme, la Consellera ha afirmat que “cal apostar fermament per millorar la qualitat lingüistica, sigui quina sigui la realitat política dels anys a venir”. Ha posat l’accent en la necessitat de potenciar l’ortografia i la morfosintaxi, així com donar més valor a la correcció i elevar el nivell competencial dels docents, “en la qual cosa la Universitat té la clau”, ha afirmat.
En defensa del model d’immersió lingüística català, Rigau ha manifestat que “l’escola catalana no és ni serà mai trilingüe, per bé que els alumnes han de sortir dominant les tres llengües” i que “a Catalunya els infants no seran mai separats per raó de llengua”. També ha apuntat que a Espanya s’ha arribat a la situació actual de Galícia, de Catalunya i del País Basc, perquè “a la resta de l’Estat no s’estimen les llengües per culpa del seu desconeixement i això genera nivells d’incomprensió preocupants”.
El rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña ha expressat el seu agraïment a les diverses intitucions col·laboradores, mentre que Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic i impulsor del primer Simposi, ha manifestat que el temps transcorregut entre el primer i el quart simposi “és el relat de la història de la llengua catalana de les últimes quatre dècades”. Ha tingut un record per dos dels impulsors del primer simposi; els professors de la Uvic Josep Tió i Assumpta Fargas, que ja llavors van albiar que la llengua passaria per l’aprenentatge del català per part dels nocatalanoparlants, o no passaria.
El Dr. Josep Arimany, regidor de Ciutat del Coneixement ha recordat, en nom de l’Ajuntament de Vic, els orígens de la Universitat de Vic amb l’Escola Catedralícia i Gerbert d’Orlhac a l’Edat Mitjana, la Universitat Literària el segle XVII i XVIII i l’Escola de Mestres i la d’Infermeria del segle XX.
{{ comment.text }}