Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Les obres olímpiques del Montanyà, abandonades 20 anys després dels Jocs

El somni olímpic d’Osona s’ha convertit en un malson 20 anys després dels Jocs de Barcelona. Ni l’hoquei patins ha estat acceptat com a olímpic ni el Montanyà s’ha convertit en una instal·lació hípica de referència. Tot al contrari, totes les obres que s’hi van fer es troben completament abandonades.

  • El 9 Nou
  • 30/07/2012 | 9:35
  • 0

Vint anys després del pas dels Jocs Olímpics per Osona en queda el record d’uns dies inesborrables i poca cosa més.

A nivell d’infraestructures, el Club Patí Vic es va aprofitar d’unes millores a les seves instal·lacions, però on més es va construir va ser al Montanyà per acollir les proves eqüestres.

Les obres que s’hi van fer estan completament abandonades des de fa anys i aquest dimecres, en què es complia el vintè aniversari de la inauguració de Barcelona’92, el seu aspecte era completament desolador, sense rastre de vida ni del llustre que van tenir.

Els Jocs van suposar una oportunitat de millora urbanística per Vic, on es va viure un autèntic ambient olímpic al carrer els dies de competició, però les proves que van tenir més repercussió es van fer al Montanyà.

Un escenari que va agradar tant als responsables de la Federació Eqüestre Internacional (FEI) que van decidir traslladar-hi també la competició de domadura a més de la inicialment prevista de resistència, de manera que van deixar l’altre escenari hípic, el Club de Polo de Barcelona, només amb les proves de salt.

La presidenta de la FEI, la princesa Anna d’Anglaterra; l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; el president del COI, Juan Antonio Samaranch; el rei Constantí de Grècia, els ducs de Luxemburg o la infanta Elena van figurar entre els 20.000 espectadors que no es van voler perdre la prova reina del concurs complet, la de resistència, el dimecres 29 de juliol.

En total van ser unes 30.000 persones les que van passar pel camp de golf i els seus voltants, on els dos dies abans s’hi havien fet les proves de domadura en una pista que es va muntar sota l’Estanyol, la seu del club, inaugurat tres anys abans.

Per aquells boscos encara queda algun vestigi dels obstacles que es van construir perquè saltessin els cavalls en un recorregut de més de set quilòmetres.

També es manté en peu el més espectacular de tots, una construcció de pedra de 25 metres de longitud, ara seu de trobades furtives que deixen un rastre de grafits al seu interior, completament abandonat a la seva sort com la masia amb qui comparteix solitud, El Raurell.

Es calcula que el comitè organitzador, el COOB’92, va destinar uns 600.000 euros –100 milions de pessetes en aquell moment– per adequar les instal·lacions a Osona.

Una xifra moderada, que sembla gairebé ridícula 20 anys després, però que en aquell moment va generar certa controvèrsia perquè es beneficiava uns clubs privats, encara que els seus socis es van quedar sense poder gaudir dels serveis durant unes quantes setmanes per motius de seguretat.

Uns 200.000 euros estaven destinats al Montanyà, on es va quadruplicar la capacitat de les quadres per poder acollir els més de 120 cavalls que participaven a la competició.

Sota una immensa coberta de fusta que ja comença a caure a trossos s’hi van disposar també una pista d’entrenaments i espais per a l’assistència dels animals.

Ara tot aquest recinte està envoltat de tanques amb l’anagrama de Leiro, el seu propietari, que n’impedeixen el pas i al seu interior, orfe d’equins, hi jauen tota mena de deixalles inimaginables: fustes, cordes, pneumàtics o pots de pintura.

Restes del que havia de ser un gran centre hípic, que ofereixen una sensació de deixadesa just davant d’un hotel de quatre estrelles que es va construir precisament pels Jocs.

El CP Vic ha tret profit de les inversions realitzades

Conscient que es trobava davant d’una oportunitat històrica, el CP Vic va rebatejar en olímpic el seu pavelló aprofitant que l’hoquei patins va ser escollit esport d’exhibició a Barcelona’92.

Semblava l’inici del seu reconeixement oficial, però Juan Antonio Samaranch no va estar per la labor malgrat haver-lo practicat.

“El resultat final va ser una mica decebedor per aquest esport, que podia agafar una nova dimensió i s’ha quedat on era”, sintetitza el gerent del CP Vic, Joan Viñas, que va viure aquell procés.

Les instal·lacions del club van ser un anar i venir de paletes des d’un any abans. Algunes obres encara s’aprofiten, com el nou terra, els marcadors o els vestidors dels jugadors, que es van construir pels Jocs igual que un espai amb diversos departaments per a la família olímpica on ara hi ha el local social i el bar.

El COOB hi va invertir 150.000 euros i una xifra similar en obres desmuntables, algunes de les quals també van quedar.

Vic va compartir amb Sant Sadurní d’Anoia la fase prèvia de la competició els cinc primers dies dels Jocs i hi van competir seleccions com Itàlia, Argentina o Portugal.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.