Entrant en matèria, fa exactament dos mesos i una setmana el Barça perdia a Anoeta i al dia següent, el president Josep Maria Bartomeu feia fora el Director Esportiu del club. Can Barça bullia, institucionalment molt dèbil i esportivament amb un projecte que a molts els creava dubtes. Els mitjans col•locaven al tècnic, Luis Enrique, amb peu i mig fora del club per la mala relació amb Leo Messi, es feien ressò del poc suport de l’estrella i de bona part del vestidor cap a l’asturià, i explicaven que el president convocava eleccions mentre utilitzava Zubizarreta com a cap de turc.
Doncs bé, tot allò va ser un clar exemple de què en aquest esport tot es magnifica. Segur que moltes coses eren veritat però sempre amb el segell de l’exageració. En tots els vestidors hi ha diferències i discussions i el Barça no és cap excepció. En la segona part d’Anoeta els blaugrana van crear moltíssimes ocasions de gol per capgirar el marcador i per descomptat era impossible que Luis Enrique toqués la vareta màgica i fes carburar l’equip com si res. I potser, només potser, Bartomeu va executar ‘Zubi’ com el primer pas per a reconduir la situació. Era una decisió fàcil pel càrrec i la situació que vivia el club, però a qui feia fora era a un persona amb qui havia compartit moltes crítiques. Sembla que en aquell moment es va detectar el o els problemes i moltes de les parts implicades van deixar de banda els retrets pel bé de la institució.
A l’altra cara de la moneda teníem un Reial Madrid que anava caient en picat a poc a poc. El físic decreixia entre festes d’aniversari i el joc entre resultats discrets. El Mundial de Clubs tapava les primeres vergonyes, el Còrdova i el Deportivo de la Corunya posaven en alerta als blancs i el València, l’Atlètic de Madrid, el Vila-real i l’Athlètic de Bilbao evidenciaven que el Madrid havia deixat passar un problema a punt de ser irreversible. Davant el Schalke 04, al conjunt d’Ancelotti li va faltar molt poc per caure eliminat en els vuitens de la Champions League, després de perdre 3 a 4 protagonitzant un ridícul històric.
Per la seva banda, el Barça va construir l’equip des de la defensa, sent l’equip menys golejat dels grans d’Europa, i forjant un estil de joc per tenir a tots contents amb un marge de quatre mesos. Ara mateix és líder de la lliga espanyola, ha arribat a la final de la Copa i té l’oportunitat la setmana que ve d’assolir els quarts de final de la Champions. I a Madrid, els que van creure que eren l’equip de Déu, actualment estan buscant sistema de joc, la seva estrella diu que no parlarà fins a final de temporada i el seu entrenador demana perdó a tota l’afició per no estar a l’altura de l’escut que defensen.
El termòmetre està calent a La Castellana i el problema que es va passar per alt ara pot explotar en qualsevol moment. Les vergonyes reials han aparegut quan només falten dues setmanes pel clàssic contra el Barça. Donaran Messi i companyia el toc final al Madrid, o ressorgirà l’esperit de Juanito al Camp Nou? No ho sé, del que podem estar segurs és que qui sembra vents, recull tempestats.
{{ comment.text }}