Si es volgués fer un titular negatiu, es podria dir que l’excés de nitrats es manté a les fonts de la Plana de Vic. I seria veritat. Però si se’n volgués fer un de positiu també es podria dir que a Osona encara hi ha zones preservades de la contaminació per nitrats. I també seria veritat.
Aquests podrien ser els dos titulars possibles de l’estudi “Evolució dels nitrats analitzats a l’aigua de 30 fonts situades a tres àrees geogràfiques de la comarca d’Osona”, un treball que recull dades des del 1988 fins al 2010 de 30 fonts de 9 municipis agrupats en tres zones: Vidrà i Sant Pere de Torelló (a més de 800 metres d’altitud), l’Esquirol, Sant Vicenç i Torelló (a més de 500) i Manlleu, Gurb, Vic i les Masies de Roda (a més de 400).
Els autors de l’estudi, que són Fortià Prat, farmacèutic i professor col·laborador de la UVic; Julita Oliveras, professora de l’escola politècnica superior, i Eva Torrescasana, estudiant de Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UVic, ja avisen al treball que de les anàlisis no se’n pot treure una conclusió generalista.
Sí que es pot confirmar, però, que a més alçada la contaminació de nitrats és inferior i que a la Plana de Vic és on les fonts estan més contaminades. Amb la perspectiva dels anys, a més, constaten una tendència a l’empitjorament. Cap de les 11 fonts seleccionades a la Plana de Vic té uns nivells inferiors a 50 mg/l, el màxim que fixa l’Organització Mundial de la Salut.
Amb les últimes analítiques del 2010, la que està millor és la font de la Talaia de Vic (67,9 mg/l), però és que la font Salada de Gurb es dispara fins a 353,3. L’any passat, però, estava a 385,2. Si es fa una lectura només d’un any a l’altre podria concloure’s que les fonts milloren.
Però no és veritat. Hi ha factors, com la pluviometria, que expliquen petits canvis. Per fer-se’n una idea, però, cal prendre en consideració sèries temporals més àmplies. I, quan es fa, no s’aprecia millora: les fonts de la Plana que estaven contaminades continuen contaminades. I si hi ha canvi, és a pitjor.
A les zones més altes, la situació és diferent. De les set fonts de Vidrà i Sant Pere, per exemple, n’hi ha cinc que estan bé (les tres de Vidrà –Nou Fonts, Martingala i Sant Bartomeu– i dues de Sant Pere –Vidranesa i Riera–). Les altres dues de Sant Pere (Ridaura i de la Figuera) estan per sobre: 89 i 93 mg/l respectivament. Tant en un cas com en l’altre, les fonts són pròximes a camps de conreu.
Per tant, la contaminació té una explicació puntual. Els aqüífers d’aquesta zona, però, no estan contaminats, cosa que fa un efecte rentat sobre les fonts de la Plana que poden explicar, juntament amb la pluviometria i la fertilització, les variacions a la baixa.
I, a la zona intermèdia, on hi ha els resultats de l’Esquirol, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, els resultats són més assimilables al mal estat de les fonts de la Plana de Vic (d’11 fonts només n’hi ha 2, a l’Esquirol, que siguin aptes: la de Cabrera i la de les Fontiques).
La contaminació de l’aigua per nitrats també preocupa la literatura mèdica. L’estudi recorda que no hi ha proves concloents que estableixin una relació directa entre el càncer gàstric i el consum d’aigua amb més de 50 mg/l.
De fet, especialistes mèdics consultats per EL 9 NOU consideren que la ingesta de nitrats per si sols no incrementa el risc de càncer gàstric. Però tampoc seria veritat dir que els nitrats no tenen cap importància perquè poden ser font de nitrits i de formació de nitrosamines, que sí que són cancerígenes.
A banda d’això, sí que és veritat que hi ha grups més sensibles als nitrats: els lactants alimentats només amb llet artificial preparada amb aigua amb nitrats, les dones embarassades o les persones amb gastritis crònica atròfica.
{{ comment.text }}