Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’home de Can Puget

Facund Pérez n’és el conserge des de fa 24 anys després que un greu accident de moto li canviés la vida

Darrere de totes les feines hi apareix un nom. I un cognom. La consergeria de la casa de cultura de Can Puget de Manlleu va lligada al de Facund Pérez, una persona molt coneguda perquè fa 24 anys que té cura d’un edifici per on passen, cada setmana, desenes i desenes de veïns. Llauner de professió, en Facund, propietari d’un nom singular que fa que ningú hagi de recórrer al cognom per identificar-lo, va aterrar a Can Puget per accident. I mai més ben dit: un desgraciat sinistre amb la moto quan tenia 31 anys li va deixar una lesió irreversible en una cama que el va obligar a canviar de vida. En realitat, tot i que ell potser no ho aprovaria, gairebé es pot dir que ha viscut dues vides: abans i després de l’accident. “T’has d’acceptar com ets”, explica en conversa amb EL 9 NOU quan des de l’atalaia dels 60 anys rebobina què han estat les tres últimes dècades de la seva vida.

Amb 14 anys es va posar a treballar de llauner a Vic: feia i desfeia el camí amb el cotxe d’en Pous

Nascut a Alcaudete (Jaén), la seva família, que ja tenia vincles amb la població, va aterrar a Manlleu quan ell només tenia 3 anys. El vuitè de deu germans, els seus pares, Facundo i Mercedes, van deixar Andalusia per instal·lar-se en un pis del carrer Vázquez de Mella. D’aquest vial, avui rebatejat com a carrer del Serpent, en guarda records d’infantesa. Del carrer i de l’escola, una etapa que va estar a punt d’encetar abans d’hora a Gràcia: “Mossèn Joaquim Blancafort em va dir que era massa petit; que encara no podia anar a escola”. Després de l’etapa escolar, amb 14 anys va començar a fer de llauner. Aleshores, la convenció social no passava pels estudis, sinó per la feina. Els alumnes, recorda, de seguida es posaven a treballar. I qui no feia de llauner, feia d’electricista, fuster o paleta. Admet que li hauria agradat estudiar. “Havia llegit llibres d’història o la Divina Comèdia de Dant. Quan ho recordo penso: “Això havies llegit?”. De fet, llegir és una manera d’aprendre, d’informar-se i, amb informació, és més fàcil prendre decisions. Potser per això, després de la primera feina a la llauneria Narcís Comasòlivas a la plaça dels Màrtirs de Vic –cada dia agafava el cotxe de línia d’en Pous per fer el camí de Manlleu a Vic al matí i desfer-lo al vespre–, va decidir canviar i incorporar-se a la Llauneria Estévez, capitanejada per un seu cunyat a

La reflexió: “Demanar ajuda per moltes coses va ser una lliçó d’humilitat. T’has d’acceptar com ets”

Manlleu. La vida li anava rodada fins que un desgraciat accident la hi va canviar per complet. “Al principi no ho acceptes. Et creus molt fort, capaç de tot i has de tornar a començar. Vaig veure que de llauner ja no ho podria fer mai més… I m’havia de refiar dels demés perquè m’ajudessin. Per mi va ser molt fort”, explica. Al final, “t’has d’acceptar com ets”. La vida tanca portes i n’obre d’altres. Passada la sotragada i acceptada la nova situació, no es va resignar. Va trobar feina com a conserge a l’escola d’adults i, després, a Can Puget, on ja fa 24 anys que treballa. La casa li resulta familiar. La seva mare ja havia fet de minyona a Can Puget, on residia la família Codina, i ell mateix, com a llauner, hi havia anat a treballar. Anys després, ha acabat essent la seva segona casa. Reconvertida als anys vuitanta com a centre cultural, avui és seu d’entitats, espai de reunions, lloc de pas… i l’encarregat de gestionar-ho és en Facund. “Aquesta feina, i l’horari, durant anys plegant cada dia a les 12 de la nit, m’ha pres temps per a la família, però també m’ha donat molt. He conegut gent que m’han tocat l’ànima i que mai oblidaré”. De fet, com que també és un gran apassionat de la fotografia –i de les motos, encara que sembli una paradoxa– s’ha dedicat, durant anys, a immortalitzar events i persones que han passat per Manlleu i Can Puget. En Facund n’és el conserge, una paraula que li queda curta. En realitat, és més: és l’home de Can Puget.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.