“Fot-li, Pou!”, va exclamar la professora que feia de mestre de cerimònies com si es trobés en la locució d’un partit. Així arrencava, el passat 12 de novembre, una de les conferències possiblement amb més expectatives, assistència i complicitat de les que s’han fet a l’Aula Magna de la Universitat de Vic en els últims cursos acadèmics. Expectatives, per la manera com el públic va assaltar el conferenciant al final de l’acte; assistència, pel nombre de persones que es van quedar sense seient i complicitat, per les mirades atentes, els somriures i, en definitiva, les expressions satisfetes d’aquells que segueixen a la perfecció els detalls del que s’està dient. El periodista esportiu del programa “Tu diràs” de RAC1, Joan Maria Pou, va saber captar l’atenció del públic.
“Dormo amb molta gent, jo”, solia respondre un Pou de posat neutre però amb veu comunicativa a les preguntes dels estudiants, la majoria precedides de felicitacions al seu programa, que s’emet cada nit d’11 a 1. “Dormo amb tu”, feia broma un estudiant de Cafe, “jo també dormo força amb tu”, simpatitzava el seu professor en la mateixa línia. “Trobo a faltar dones a la nit”, s’hi recreava Pou referint-se a l’audiència femenina i al fet que gairebé tots els seus tertulians són homes. “Sou molt malalts, eh; estava parlant de la ràdio!” aclaria mentre el públic esclafia en rialles. “Com lliga”, deia algun estudiant al final de la conferència mirant la corrua de fotos i autògrafs. “Amb la gent que dorm…”, comentava un altre. Però als assistents no se’ls va sentir de debò fins que no van percebre la veu coneguda d’un dels professors de català: “Jo sóc verge amb el ‘Tu diràs’ i començo a plantejar-me si seré infidel a en Puyal”. La resposta de Pou, que té el locutor Joaquim Maria Puyal com a referent, va ser: “L’he seduït una mica. Vol dormir amb mi?”. “Certament, ja en parlarem”, va acabar el professor de català enmig d’aplaudiments i cares divertides.
Al llarg de la conferència Pou, que no parava de jugar amb les mans i els objectes de la taula, va manifestar-se en contra de la “rumorologia” que gira entorn el món esportiu, va mostrar-se poc disposat a entrar en judicis morals, va valorar l’aspiració a un millor llenguatge en les locucions i va remarcar que “l’essència de l’esport i el periodisme esportiu és l’entreteniment”. Modest, comparava la seva feina amb la de salvar vides o lluitar pels drets humans, tot afirmant: “és important que no ens donem més importància de la que tenim”. D’altra banda, Pou està “encantat de la vida” amb el canvi de data del Barça-Madrid al 29 de novembre. Segons ell, mantenir-lo en diumenge hagués estat un error, ja que aquell dia “la prioritat han de ser les eleccions”. “Sóc dels que encara crec que són més importants que un Barça-Madrid, que mirarà més gent, però”. Val a dir que Pou va quedar visiblement satisfet amb les aportacions dels estudiants i va anar donant pas a les seves preguntes a ritme de “fot-li, fot-li!”.
{{ comment.text }}