L’Hospital General de Vic té unes llistes d’espera més llargues que la mitjana catalana en la pràctica totalitat d’intervencions quirúrgiques, segons les últimes dades publicades pel Servei Català de la Salut corresponents a desembre de 2013. De fet, només en la de quist pilonidal està per sota (gairebé dos mesos pels quatre mesos i mig de la mitjana catalana). En altres, però, com les cataractes o la circumcisió, pràcticament es triplica el temps d’espera. En les cataractes, per exemple, l’espera a l’hospital de Vic és de més de catorze mesos, quan la mitjana catalana és de poc més de cinc. En el còmput global, la mitjana d’espera per intervencions quirúrgiques a Vic és de gairebé onze mesos, mentre que a Catalunya és d’encara no sis. L’hospital de Vic tampoc aguanta la comparativa amb els altres tres centres de la Catalunya Central, a Manresa, Igualada i Berga.
“Som a la cua del Departament en llistes d’espera”, es lamentava Jaume Portús, president del Consorci Hospitalari de Vic, en la sessió de balanç de gestió que va fer la cúpula de la institució davant el personal, oberta per primera vegada a tots els treballadors i a la premsa. Portús va explicar que havia tractat el tema de les llistes d’espera fa poc en una reunió amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, a qui va intentar convèncer de la “casuística especial” que es troba a Osona. Segons Portús, el conseller “s’ha compromès” a trobar una fórmula per “reparar la situació que arrosseguem des de fa anys quan es van absorbir els malalts provinents de l’Aliança”. En aquella fusió amb l’Aliança, recorda Portús, “hi havia una addenda que va desaparèixer”.
Portús, però, no es va estalviar una certa autocrítica que va traduir en un toc d’atenció al personal de l’hospital. “Encara hi ha elements d’incompliment”, va dir. “S’han de resoldre i hem de fer que no ens els puguin tirar en cara; hi ha retards en algunes patologies que s’han de resoldre i això ens permetrà poder reclamar en millor situació fórmules perquè el Departament ens aporti més recursos”, va concloure. En aquest sentit, va demanar “més celeritat” en casos com les cataractes o les pròtesis.
Respecte a l’entrevista amb el conseller Ruiz, Portús va ser prou gràfic: “En comentar-li la casuística especial d’Osona, em va contestar que el conseller no pot fer miracles, i jo li van respondre que miracles no, però alguna indulgència sí, encara que no sigui plenària”.
Portús va ser crític amb el Departament en el sentit que “castiguen el més aplicat”, en referència a la “bona gestió” que s’ha dut a terme des del Consorci Hospitalari de Vic. “No es valora prou l’esforç, que s’hauria de premiar, i en canvi es destinen recursos a institucions que no s’ho mereixen tant”, va verbalitzar Portús. Portús també va fer una defensa aferrissada del model de consorci, davant les possibles modificacions legals de la nova Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local que apuntarien a altres fórmules de gestió.
{{ comment.text }}