El coneixement de les possibilitats dels raigs X –la llum làser– ha fet un pas endavant gràcies al físic Carles Serrat (Vic, 1964). La investigació de Carles Serrat s’ha orientat a la producció del que s’anomenen raigs X coherents, i té aplicacions possibles en els camps de la medicina i la biologia.
La llum làser o llum coherent fa possible controlar i manipular el moviment dels electrons al voltant d’un àtom. Aquest moviment s’esdevé en un espai de temps molt curt, femto-segons i attosegons, “l’escala més petita de temps que trobem en les reaccions moleculars”, diu Carles Serrat. Per fer-nos una idea, un femto-segon és la milbilionèsima part d’un segon, i un atto-segon és la trilionèsima part d’un segon. D’aquí ha nascut l’attociència, una nova branca que obre possibilitats gairebé de ciència-ficció: manipular reaccions bioquímiques, emmagatzemar informació en estructures petitíssimes (nanoestructures), millorar les cèl·lules solars o avançar en els microscopis d’alta resolució.
El problema, fins ara, era com generar els raigs X coherents, cosa que només es podia fer amb grans estructures del nivell dels sincrotrons o grans làsers. Científics com Carles Serrat estan treballant en la forma de crear aquesta llum d’altíssima intensitat en espais petits, amb aparells “que puguin estar en un laboratori o en la sala d’un hospital”.
Fins ara, “es generaven pocs fotons, poca intensitat”, però la seva investigació ha trobat un mètode per millorar el rendiment, “utilitzant estructures de camps electrostàtics”. Això obre la porta al desenvolupament de làsers compactes, més petits, que tindrien múltiples aplicacions. Aquesta aplicació pràctica de la recerca de Carles Serrat i el Grup de Fotònica de la UVic és la que ha cridat l’atenció de ‘Nature Photonics’.
{{ comment.text }}