L’Ajuntament de Lluçà ja ha comunicat formalment que deixa el pla parcial que havia de permetre dur aigua dels pous de Vilaseca de Sant Bartomeu a Lluçà, Sant Martí d’Albars, Sant Agustí i Santa Creu (aquest últim, nucli en municipi d’Olost). Ara, sense Lluçà, el projecte s’ha refet i s’espera poder continuar tirant endavant pel mateix cost inicial, de poc més d’un milió d’euros.
Els motius pels quals Lluçà deixa el projecte, segons la seva alcaldessa, Eva Boixadé, són diversos. Primer, perquè malgrat la inversió milionària que s’hi farà, “en època de crisi” i amb diners públics, “no ens garanteixen l’aigua en cas de sequera”. Lluçà qüestiona que els pous de Vilaseca donin per gaire més, i de la portada d’aigua del Ter al Lluçanès no se’n saben ni terminis ni finançament. Més enllà d’això, però, hi ha la polèmica desfermada al Lluçanès per la construcció de macrogranges de porcs, totes elles necessitades d’aigua abundant. I apunten directament a la que s’està construint a la finca de Serrarols, en terme de Sant Martí d’Albars però a tocar el de Lluçà. Una explotació que hi està construint Granges Terragrisa, del grup Tarradellas. A Boixadé i els seus companys de govern, un grup d’independents associat a ERC, no els convencen les paraules de l’alcalde de Sant Martí, Ramon Erra (CiU), en el sentit que de l’aigua que arribarà al seu municipi procedent dels pous de Vilaseca no n’anirà ni un litre a la granja.
Boixadé tranquil·litza la seva població en el sentit que tenen alternatives més sostenibles per un cas hipotètic de sequera. Des del buidatge i neteja del pantà que ara dóna aigua al poble, que en permetrà incrementar la capacitat, fins a la recuperació de l’antic pou de la Devesa que la Diputació, que els ha fet l’acompanyament en tot el procés actual, ja els ha garantit que és potable.
{{ comment.text }}