EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Manifestació d’estudiants, aquest dijous a Vic

Secunden la vaga les seccions del SEPC, el sindicat estudiantil de l’esquerra independentista, a la UVic i als instituts Jaume Callís de Vic, Antoni Pous de Manlleu i Miquel Martí i Pol de Roda. Entre altres accions, faran una manifestació aquest dijous al matí a Vic.


El 9 Nou
26/02/2014

Comunicat del SEPC d’Osona

27F vaga d’estudiants. Plantem cara: o els seus privilegis o la nostra dignitat!

El proper dijous 27 de febrer des de la territorial del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’organització estudiantil de l’Esquerra Independentista, a Osona, formada pel SEPC UVic, el SEPC Jaume Callís (Vic), el SEPC Antoni Pous (Manlleu) i el SEPC Martí Pol (Roda de Ter) convoquem una vaga d’estudiants. La vaga intentarà ser diferent de les anteriors i per aquest motiu hem organitzat una xerrada a l’institut Jaume Callís sobre el model educatiu actual, que serà oberta, especialment a estudiants d’altres instituts i al professorat, a càrrec de Rosa Cañadell, ex-portaveu del sindicat de professors USTEC-STEs. Després es farà una manifestació des del mateix institut fins a la plaça Estació, passant per la UVic, per agafar el tren cap a la manifestació de Barcelona.

L’horari serà: 9h xerrada, 10:30h manifestació i lectura del manifest (tant a l’institut Jaume Callís com a la UVic) i a les 11h, aproximadament, desconvocarem l’acte.

Comunicat nacional del SEPC

Sis mesos després de l’inici d’aquest curs acadèmic, les estudiants dels Països Catalans seguim veient com l’educació del nostre país és dia rere dia més precària, més elitista, més exclusiva i més alienant. No és novetat: fa mesos, anys, dècades que el Moviment Estudiantil ho advertia. I les seves –també nostres- reivindicacions han estat ignorades deliberadament per posar en entredit els interessos dels qui governen i controlen el sistema educatiu avui en dia.

Hem pogut veure l’aplicació del TIL a les Illes Balears i la digna vaga indefinida de Docents i estudiants; les conseqüències de la ja fa temps aprovada LEC al Principat, que ha portat al professorat a organitzar-se sota plataformes i assembles i a tancar una agenda de mobilitzacions; hem vist com s’atacava la cultura valenciana amb el tancament del Canal 9 o Catalunya Ràdio i com cada cop són menys les aules que imparteixen classes en valencià tot i les constants mobilitzacions de la comunitat valenciana. Hem vist aprovar la LOMQE pel govern espanyol: una llei retrògrada, classista, espanyolista, sexista i mercantilitzadora. Hem vist consolidar el Pla Bolonya a les universitats, convertint les estudiants en clientes i l’educació en un producte d’elit. I, en un futur poc llunyà, veurem la ja anunciada reforma de les Universitats: res més que l’aplicació de l’Estratègia Universitària 2015 que des del SEPC fa temps que denunciem i que implica una reestructuració classista i mercantilitzadora de l’ensenyament superior.

I veiem també com totes aquestes mesures legislatives, que s’apliquen tant des del govern de l’Estat Espanyol com des dels diferents governs autonòmics dels territoris sota dominació espanyola que conformen els Països Catalans, tenen conseqüències nefastes per les classes populars del nostre país. La situació és dramàtica i preocupant, i la mobilització estudiantil, per tant, ha de ser constant i en augment.
Davant d’aquesta situació, com ja vam anunciar amb el llançament de la Campanya Nacional Educació digna en una terra lliure, pensem que com a Sindicat i també el Moviment Estudiantil en general hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat. Els darrers anys de lluita continuada ens han demostrat que no podem seguir únicament una estratègia defensiva que és poc probable que ens dugui a aturar aquestes reformes, donat que això només duu a la frustració i la desmobilització.

En cap moment volem desmerèixer l’herència que rebem de totes aquelles que van esmerçar-se perquè el Moviment Estudiantil pogués frenar els grans plans elititzadors i mercantilitzadors: la LEC, el Pla Bolonya, l’Estratègia Universitat 2015…; ans al contrari. El context ha canviat, i el nombre de lluites i experiències passades que duem a l’esquena ens fan arribar a la conclusió que cal que el Moviment Estudiantil passi de la protesta a la proposta: construir, crear nuclis de contrapoder a nivell local a cada Institut, Facultat i classe que siguin capaços d’aconseguir canvis tangibles i reals a la seva realitat . Canviar les dinàmiques del seu entorn, visibilitzar que la lluita per l’educació pública té conseqüències i pot provocar canvis en el seu entorn material més immediat i, així, transformar la mobilització en organització i fer que les grans reformes educatives caiguin pel pes des de la desobediència i la contraproposta.
Cal tenir present però que apostar per l’enfortiment de les lluites locals només és un primer pas i una eina per visualitzar la necessitat i utilitat de la lluita en l’obtenció de canvis materials. Cal ser conscients d’això i visibilitzar que totes les problemàtiques locals tenen causes globals: que hi hagi estudiants que no puguin pagar-se la matrícula és conseqüència d’un procés planificat d’elitització de la universitat, que la disminució d’hores de llengua catalana respon a una voluntat recentralitzadora… És necessari, doncs, emmarcar en un discurs global totes aquelles reivindicacions locals; connectar i visualitzar de forma conjunta les diferents lluites per denunciar els verdaders causants d’aquesta situació –que són comuns-, doncs el conjunt de les diferents reivindicacions locals no són més que la materialització arreu de tots aquells fets que fa anys anunciàvem que acabarien succeint.
Es fa necessari un dia que faci visible aquesta unió de lluites, un dia que posi de manifest que la feina local que està fent el Moviment Estudiantil té un origen i una causa comuna. Un dia que sigui una eina alhora per tots aquells centres i facultats que estan lluitant per aconseguir canvis al seu entorn. És per això que fem pública la decisió de convocar una vaga d’estudiants de secundària i universitats el dia 27 de febrer arreu dels Països Catalans.

Diferents plataformes unitàries del món educatiu ja han anunciat que també convocaran vaga aquell dia. Com històricament ha fet el nostre Sindicat, fem extensible la convocatòria arreu dels Països Catalans sencers. Entenem que tota lluita té un marc natural on es desenvolupa, i la nostra lluita és la de l’educació del poble i pel poble: la de la construcció d’un marc educatiu únic arreu del nostre país i d’una educació al servei de les seves classes populars. En un context com l’actual en què l’Estat espanyol és posat entre l’espasa i la paret amb la proposta de data i pregunta de la consulta d’independència de la CAC sobre la taula, les estudiants tenim l’obligació històrica de treballar per aprofundir les esquerdes del règim i organitzar la desobediència del demà.

És per això que vetllarem i treballarem perquè aquest 27F responguem de manera contundent com a classe i com a poble per tal que sigui un punt d’inflexió -i no de culminació- en les lluites locals d’arreu o el tret d’inici allà on encara no s’han despertat.
Cal visualitzar de manera conjunta les lluites locals denunciant les causes reals de les problemàtiques amb les que ens trobem. Hem de lluitar per un sistema educatiu que ja no ens pertany i que hem de recuperar. Hem de reapropiar-nos dels nostres espais i hem de desobeir a totes les mesures legislatives que ens imposen. Només deixant de ser submises i passives a les lleis imposades des del govern espanyol i els governs autonòmics serem capaces de començar a construir un marc educatiu català que respongui a les necessitats de les classes populars. Per això hem de forçar als equips de govern de les universitats i als equips directius dels instituts a desobeir a les reformes impulsades i imposades des de la classe governant.

El dia 27 de febrer es planteja, per tant, com a dia per visualitzar i aguditzar les contradiccions del sistema, però també com a dia de lluita descentralitzada per aconseguir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Una lluita que s’ha de dur a terme entre tota la comunitat educativa, amb l’organització de tots els agents que hi participen: professorat, estudiantat, pares i mares, serveis administratius, etc. I també amb tota la societat en general. L’única manera de poder prosseguir amb la nostra lluita és començar a replantejar-nos els privilegis de la classe governant que es contradiuen de manera flagrant amb els nostres drets com a estudiants.

Ens hem de dotar d’un moviment estudiantil fort i consolidat que pugui crear verdaderes estructures de poder popular en un moment on veiem els drets de les estudiants catalanes perillar com feia molts anys que no vèiem. És per això que continuem apostant per la mobilització de les bases, d’aquelles que s’organitzen dia a dia, aquelles que han renunciat a les estratègies pactistes del sindicalisme groc tradicional i que aposten per una lluita contínua, des de les aules. D’aquelles que sabem que el seu model educatiu suposa la pèrdua constant dels nostres drets. La lluita de les qui no tenim frens si el què ens guia és la voluntat de construir una educació popular. D’aquelles que tenim clar que seran o els seus privilegis, o la nostra dignitat.

EL 27-F, PLANTEM CARA.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 875 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't