Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Manlleu acull una nova edició del seu Festival de Curtmetratges

Ahir diumenge es va posar punt i final a la tretzena edició del Festival de Curtmetratges de Manlleu. Del 22 al 26 d’octubre s’han anat projectant els curtmetratges seleccionats i per les tres categories en les que es classifiquen els films: Osona, ficció i animació (reproduïts en aquest ordre).

  • El 9 Nou
  • 27/10/2014 | 16:18
  • 0

La categoria de ficció és la que més destaca i, de fet, es va poder visualitzar els curtmetratges participants des del 22 fins al 25. D’entre els curts participants a la secció de ficció hi destaca ‘I’m a Sharpener’ de Madhi Lepard, que té com a protagonista Jean-Baptiste Maunier, el jove actor i cantant francès de 23 anys, que al 2004 va donar vida a Pierre Morhange a ‘Los chicos del coro’. Tot i així, el guanyador del gran premi va ser per Unété, dirigit per Clémence Mercadier.

Pel que fa a la categoria d’Osona David Conill es va endur el premi per ‘Santa Innocència’. Ara, Conill podrà realitzar un curtmetratge amb el suport tècnic de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

‘Per què és bo participar-hi?’

La professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Ana Palomo ens explica que animaria als estudiants a participar en el ‘Festival de Curtmetratges de Manlleu perquè “és de caràcter internacional, tot i que es porti a terme en una ciutat petita com Manlleu. Aquest festival se situa en la línia de altres certàmens europeus; és a dir: descentralitza l’activitat cultural de les grans ciutats. A més compta amb diferents seccions (Ficció, Animació i Osona) i un jurat especialitzat.

Per altra part és un Festival de fàcil accés per a molts joves universitaris. Més concretament, en el cas del estudiants de la Universitat de Vic no només els hi resulta còmoda l’assistència sinó que a més poden participar activament enviant treballs amb la seguretat de que seran exhibits en la Secció Osona”.

A més, Palomo explica perquè és important aquest Festival tenint en compte que cada vegada hi ha més festivals cinematogràfics a Catalunya, i més que “a diferència d’altres Festivals temàtics, el Festival de Curtmetratges de Manlleu és poc específic i, per tant, obert a qualsevol tipus de proposta que s’adapti al metratge del curt (30 minuts màxim). El seu palmarès ha estat sempre destacat i, entre els participants d’altres edicions, destaquen creadors que més tard han fet el salt al cinema comercial de llargmetratge”.

‘Apagats’

El curtmetratge de l’exestudiant de la Universitat de Vic, Èric Antonell, ‘Apagats’, va ser l’escollit per donar el tret de sortida a la tretzena edició del ‘Festival de Curtmetratges de Manlleu’, tot i estar fora de la competició.

Com explica el seu autor, ‘Apagats’ “va néixer l’any passat (l’octubre del 2013) degut al premi que vaig rebre per “Malson” com a millor curtmetratge d’Osona, al Festival de curtmetratges de Manlleu. El premi consistia en la producció d’un curtmetratge de ficció, amb el suport de la Universitat de Vic. Per aquest motiu, vaig començar a escriure el guió aquell mateix mes i a partir del novembre ja estava reunint un equip de 10 intèrprets i 20 tècnics”, recorda Antonell.

Aquest és el sisè curtmetratge que fa l’Èric, però és el primer curt de ficció. “Fins ara tots els curtmetratges que havia realitzat eren d’animació, experimentant des de la il•lustració tradicional en dues dimensions fins a l’stop-motion, passant per l’animació de retall (cut out)”.

‘Apagats’ ha obert el Festival de Curtmetratges de Manlleu. Quin és el proper pas?

El proper pas serà començar a difondre’l en un circuit de festivals i certàmens d’arreu de l’Estat, prioritzant els festivals de gènere. Un cop hagi recorregut aquest circuit i sense la prohibició dels festivals de no difondre’l per Internet, el penjarem a Vimeo perquè tothom el pugui veure.

Per què hem de veure ‘Apagats’? Què és el millor i el pitjor?

Jo crec que s’ha de veure Apagats per veure quelcom diferent, és una història de suspens d’inici convencional però poc a poc van apareixen elements del gènere fantàstic i de la ciència ficció. El meu objectiu és connectar amb el públic des del primer moment, creant-li neguit i suspens fins al final, a través d’una atmosfera d’angoixa constant. Potser és un tipus d’història a la que no estem acostumats a veure pel que fa a produccions osonenques. El millor és que intenta ser original i el pitjor és que tot passa molt ràpid, pel que l’espectador haurà d’estar molt atent a tots els detalls.

Per altra banda, dos estudiants de la UVic-UCC, Josep Carbonell (3r de CAV) i Mireia Carles (4rt de Periodisme) van participar en la realització del curtmetratge com a tècnic de so i realitzadora respectivament. I en una entrevista ens expliquen a través de quin mitjà es van endinsar en el projecte i com va ser l’experiència

A través d’on vàreu conèixer el projecte? Vàreu sol•licitar participar-hi o per contra us van reclamar ells a vosaltres?

J.C: El projecte el vaig conèixer a través d’un correu electrònic enviat per l’Ana Palomo des de la Facultat de Comunicació. En el meu cas, vaig demanar informació i vaig sol•licitar la possibilitat de formar part de l’equip del rodatge.

M.C: Tot va ser molt ràpid la veritat. Quan Xavier Ginesta era el coordinador de Periodisme, ens va enviar un correu electrònic explicant el rodatge d’aquest curt i dient-nos que tots els alumnes tant de Periodisme com de Comunicació Audiovisual podíem participar-hi en algunes tasques. En el mateix correu hi havia les dades del director del curtmetratge, l’Èric Antonell, per si ens animàvem a participar-hi. A mi sempre m’ha agradat el món audiovisual de manera que m’hi vaig posar en contacte i em va citar a un bar de la Universitat per parlar de tot plegat. Em va explicar de què anava el curtmetratge i em va fer una pinzellada dels concursos on tenia previst portar-lo. A continuació és quan em va oferir els llocs vacants i em va deixar, segons el meu criteri i coneixement, escollir.

L’experiència de participar en un rodatge professional com la recordeu? Com ho vàreu viure?

J.C: Com a estudiant de Comunicació Audiovisual i gran aficionat al cinema, recordo el rodatge com una de les millors experiències de la meva vida, ja que es tractava del primer curtmetratge al que participava. D’altra banda però, haig de reconèixer que va ser un rodatge molt intens. Es va rodar a contra rellotge perquè tenia lloc a una masia, que estava llogada per tres dies, i van ser els de rodatge. Recordo que es varen fer jornades de més de 15 hores per poder acabar el rodatge dins el termini marcat, i ho vam aconseguir.

M.C: Emocionant. És impossible descriure una experiència on has sentit tantes emocions alhora. És veritat que és molt sacrificat perquè potser en tres dies que va durar el rodatge, només vàrem dormir 7 o 8 hores en dues nits. Vam treballar molt i sota condicions dures. Moltes vegades necessitàvem gravar totalment de nit, a la matinada, i això suposava patir una mica de fred, ja que les temperatures al febrer (quan vam rodar) són baixes. Tot i així, va valer la pena tot l’esforç perquè les ganes que tenia que sortís bé i sentir aquell “talleu, és bona” et donava forces per seguir. També hi ha altres coses bones, la gent que he conegut i sobretot tota l’experiència professional que m’emporto.

A qui ho recomanaríeu?

J.C: La producció d’un curtmetratge la recomano a tothom qui li agradi el cinema i l’audiovisual, ja sigui per pura afició, o per àmbit més professional.

M.C: A tothom que li agradi el món audiovisual o el món dramàtic. No has de pensar “ostres el que pateixo dormint només 7 hores”, perquè ja dormiràs quan tinguis la satisfacció de tenir la feina feta. S’ha de viure cada moment del rodatge, perquè només, i repeteixo només, dura unes hores.

Mireia, en el teu cas, malgrat que Periodisme queda una mica distanciat de la realització d’un film, tens bastanta experiència en el món de l’art dramàtic. És un hobby o un possible pla de futur? Et decantes més pel món cinematogràfic?

M.C: Doncs la veritat tots sabem que el món de l’art dramàtic és molt difícil de poder-t’hi dedicar. De fet, jo penso que les persones que s’hi dediquen tenen feina temporalment, no és una feina fixa. De manera, que sí, m’agrada molt més l’art dramàtic que el periodisme, tot i que aquesta també és una feina que m’apassiona. Així que sens cap dubte si mai se’m presentés l’oportunitat de dedicar-m’hi professionalment, no m’ho pensaria dos cops. Per ara, ho mantinc com un hobby que mai deixaré de banda i continuo estudiant Periodisme, que aquest també em pot acostar al món cinematogràfic. Això sí, darrere les càmeres.

Josep, com a estudiant de 3r de CAV, aquesta col•laboració t’ha ajudat a decidir o veure per on et vols encaminar professionalment?

J.C: Tot i que reconec que la branca cinematogràfica m’encanta i m’agradaria treballar-hi, la col•laboració amb aquest curtmetratge no ha marcat decisivament el meu camí professional, ja que personalment m’agrada tenir experiència en diversos àmbits audiovisuals, no únicament el cinema.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.