Marc Simon Pijoan és un dels afortunats que està gaudint d’aquesta experiència. Això sí, sota unes temperatures molt fredes: “La primera nit vam arribar a -35º, però llavors el temps ens va mimar una mica i com a molt treballàvem a -25º”, deia irònicament.
L’autor d’aquesta iniciativa, que ja és el tercer any que es fa, és l’escultor Vesa Toukomaa, que treballa amb Frank Kappas, escultor i professor de ioga; Olay Huizer, assessor de la part audiovisual; Juha Suinpää, donant consells sobre la fotografia; Riku Paavola, director de l’Oulanka Research Station, i Jouni Hirvonen, que els ajudava a tots en els aspectes més generals. Aquest any és el primer que s’ha volgut combinar el projecte científic amb l’art per donar un punt de vista creatiu i donar un missatge més sòlid.
Per arribar a participar en aquest projecte, els estudiants catalans han hagut de fer l’assignatura Future Film Project, amb quatre cursos de diferents estils audiovisuals, però molts d’ells no sabien que anirien a Lapònia a fer “una cosa tant xocant” i, per ells, va ser una sorpresa molt ben rebuda. Per començar, el que van fer els estudiants catalans va ser “gravar imatges microscòpiques amb l’ajuda del material que ens proporcionava el parc natural, donant així un look diferent a les coses que tenen l’etiqueta de científiques”, ens explicava Marc Simón.
“Al principi, quan van venir a treballar en aquest projecte, ningú ho volia fer. Pel simple fet que, quan et plantegen anar al mig d’un llac gelat a -25º amb tot el material, ordinadors, projectors, taules de so, focus i altaveus, sembla una bogeria. No és gens fàcil crear tot això amb condicions climatològiques tant adverses”, els va explicar Olay Huizer, assessor de la part audiovisual del projecte.
I és que posar-se a treballar al mig de la Lapònia amb els blocs de gel per després projectar-hi les imatges amb el color i el so no és gens fàcil. En Marc ens ha explicat com s’ho han fet: “d’entrada, s’ha de netejar la neu que pugui haver-hi sobre el llac gelat, per tal de poder tallar el gel amb més facilitat. Un cop es comença a extreure els blocs, necessites tenir una altra zona neta per construir les escultures i un vehicle per moure-ho tot. Quan ja tens les escultures construïdes s’han de tenir generadors d’electricitat per tot el tema audiovisual. El més complicat és estar pendent de tots els endolls perquè no es congelin ni es mullin gaire, sinó corres el risc de que es trenquin. Sempre hi ha un risc elevat, però si surt bé, resulta molt satisfactori”.
L’experiència que els queda als estudiants després d’haver participar en el projecte és molt bona i molt positiva: “hem fet coses que no estem gens acostumats. Quan vaig començar la carrera no m’havia imaginat que acabaria en un llac gelat fent projeccions als blocs de gel. També aprens a conviure en situacions que, no són extremes, però no són senzilles”. Una de les coses que més ha sobtat als estudiants de CAV va ser “experimentar un silenci tant absolut”. Tal i com ens van dir, tornarien a repetir-ho sense cap mena de dubte.
{{ comment.text }}