Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Marina Comas: “En el cas del Goya, no recordo el moment que vaig pujar damunt l’escenari ni res”

Entrevista d’Elisenda Palou, Maria Antònia Salvà i Anna Rovira, estudiants de Periodisme a la UVic, a la jove actriu osonenca Marina Comas, que després de l’èxit de ‘Pa Negre’ explica en quins projectes està treballant i quins són les seus plans de futur.

  • El 9 Nou
  • 07/11/2012 | 11:12
  • 0

Marina Comas (Santa Maria de Besora, 1996) ens obre les portes de casa seva mentre aprofita la tarda per acabar la feina de l’institut. Viu en un barri tranquil i allunyat del centre de Torelló. El primer que ens sobta és no veure aquella nena de Pa Negre, sinó una noia en plena adolescència. Després dels premis que li han caigut, el Gaudí com a millor actriu secundària i el Goya com a millor actriu revelació, les coses han canviat. Aprofitem per parlar amb ella dels projectes passats, els presents, els que encara estan per estrenar i de com li ha afectat tot plegat a la seva vida.

Com et vas formar com a actriu?

La veritat és que no em vaig formar de cap manera. No havia fet classes prèvies ni teatre ni res de res, només havia estat als pastorets de Borgonyà fent de figurant.

Llavors, vas entrar directament a Pa Negre?

Sí, de fet va ser molt curiós. A l’escola de la meva germana van passar un paper dient que feien un càsting a Vic per fer Pa Negre. Al principi, jo no volia anar-hi però després la meva germana em va convèncer i hi vam anar les dues. I llavors em van agafar.

Després de tot, t’esperaves guanyar tants premis?

No, cap de nosaltres ens ho esperàvem. Vull dir, quan estàvem rodant no érem gaire conscients de la importància que tindria aquesta pel·lícula.

Els premis on els tens?

Estan allà (fent referència a un estanteria que està a sobre la televisió de casa seva).

Quan et van donar el premi, què vares sentir?

Em vaig emocionar molt. En el cas del Goya, no recordo el moment que vaig pujar damunt l’escenari ni res.

I això?

Estava molt nerviosa. De fet, m’han explicat que tenim una cosa al cap que quan hi ha una emoció molt forta, no ho recordem després. I segurament va ser una emoció tan forta, que no me’n recordo, però va ser un moment molt feliç.

Quines diferències hi vas trobar entre el rodatge de Pa Negre i la tv-movie Terra Baixa?

Bàsicament, una és televisió i l’altra cinema. Però, per exemple, a Terra Baixa vàrem arribar a rodar seqüències de fins a 15 minuts i en canvi a Pa Negre no eren tan llargues. El que passava és que clar, Terra Baixa tenia menys pressupost, i com és televisió sempre es va més ràpid.

Quin és l’últim Festival de cinema al que has anat?

Doncs va ser a Tolousse, a un festival de cinema espanyol. La pel·lícula Els Nens Salvatges va guanyar el premi a la millor música.

Parlant dels Nens Salvatges. Has rodat amb actors de Polseres Vermelles. Aquesta participació t’ha servit per aconseguir un paper a la sèrie o has hagut de fer un càsting?

He hagut de passar un càsting. De fet, vaig anar a fer un càsting per un paper més important a la sèrie i al final em van donar un paper més petitó.

Per tant, podríem dir que la teva aparició a Polseres Vermelles és oficial?

Sí, suposo que sí, ja que ho diuen per tot arreu.

Ens podries dir quina relació té el teu personatge amb els altres Polseres?

L’únic que puc dir és que el meu personatge és una nena malalta que està a l’hospital i que la meva aparició serà “visto y no visto”, apareixeré tres capítols.

Com combines l’escola i els rodatges?

La veritat és que no he hagut de combinar massa, ja que com a molt he faltat tres setmanes seguides perquè els dos rodatges grans que he fet, que són Pa Negre i Els Nens Salvatges, es van gravar durant l’estiu. Vaig faltar per Terra Baixa i llavors per promocions, entrevistes o festivals que sí he faltat. El que faig és que els meus amics em donen els apunts, m’ho passo tot a casa i ho estudio.

Arrel de Pa Negre t’has fet més coneguda, notes aquest efecte?

Bé, no gaire. A vegades em paren pel carrer i em demanen fotos i això. A part d’això, suposo que tinc més falses amistats.

Llavors és positiu i negatiu?

Jo crec que per mi és positiu. Ara bé als Polseres no crec. Perquè a mi fins i tot, a vegades em molesta i no em paren tant comparat amb els Polseres. Crec que per ells sí que deu ser bastant molest.

Com et prepares els papers que has d’interpretar?

A la meva habitació, m’ho llegeixo i llavors, depenent del context busco coses a internet. A part d’això hi ha molts assajos previs, en el cas de Pa Negre vam fer bastants assajos. En Els Nens Salvatges, dues setmanes abans del rodatge vam estar una setmana els tres protagonistes, junts i sols a Barcelona amb la nostra coach, que és la que ens guia als menors de 18 anys. Tot això ho vam fer per començar a trobar la química entre els personatges.

Ens podries explicar alguna anècdota dels rodatges?

N’hi ha deu mil. Però una, per exemple, és de la pel·lícula d’Els Nens Salvatges. Havíem de gravar una escena que es feia en un centre comercial i no sé com va ser que vam deixar una d’aquestes màquines que treuen gelat engegada mentre estàvem rodant. Els que estàvem gravant ens en vam adonar, i ens vam posar a riure com a bojos, i al final van incloure aquella escena totalment improvisada a la pel·lícula.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.