Nota de premsa del GDT
“Com cada any la recollida de mostres es du terme a finals de gener. Aquest any 2013 hem mostrejat unes 160 fonts d’Osona, el Lluçanès i Ripollès.
D’aquestes, 17 fonts no rajaven, probablement degut a la sequera de l’hivern. Cal lamentar també la desaparició de dues fonts: La font del volador de St. Hipòlit de Voltregà i la font de la vila d’Olost; amb el conseqüent deteriorament d’aquests indrets. El degoteig de fonts que desapareixen, any rere any, és constant.
En general s’observa un descens del contingut en nitrats a les fonts analitzades. Disminució que, com ja hem observat en anys anteriors, pot ésser deguda a les poques pluges, ja que els purins abocats queden retinguts als camps fins que no plou i arriben als aqüífers.
En aquest sentit s’observen 9 fonts que han passat d’un contingut en nitrats superior als 50 mg/l l’any passat a uns continguts dins la potabilitat (per sota els 50 mg/l). Però 2 font més han fet el camí invers.
Si analitzem les tendències dels últims 10 anys, veurem que la concentració de nitrats presenta oscil·lacions, sempre dins un estat deplorable de la qualitat dels nostres aqüífers.
Aquest any les tres fonts més contaminades superen els 300 mg/l i el 45% de les fonts tenen un excés de nitrats segons la Organització Mundial de la Salut. Ens preocupa especialment la font de Gallisans de Sta. Cecília de Voltregà (que desobeint les oscil·lacions habituals) creix i creix enriquint-se en nitrats fins al pic de 407 mg/l d’enguany; essent la font més contaminada d’aquest any.
Molt a prop la font Salada de Gurb i la font de Cassanell de Taradell segueixen a les primeres posicions d’infectes. A l’altre costat, mirem amb esperança la font de la Roca de Malla i la font del Sàlic de St. Maria de Merlès, que després de molts anys tornen a ser fresques i regalades.
Tot i la certa millora d’enguany res no ens fa pensar que la situació està millorant a nivell tendencial, i després de tants anys d’haver reconegut aquest problema – que suposa un empobriment de tots – les mesures de control real i efectiu en l’aplicació i gestió dels purins brillen per la seva absència.
Cal protegir aquelles fonts que són patrimoni tant per la bellesa de l’indret com per la potabilitat de les seves aigües. Animem als municipis a recuperar, protegir i valoritzar les fonts”.
{{ comment.text }}