El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, que agafa les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat, on col•laboren el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN -IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona i el GEDENA – Ripollès. Aquest cens, que es porta a terme des de l’any 1989, també aporta les dades al cens del conjunt de Catalunya, que alhora és d’abast europeu.
El cens té com a objectiu comptabilitzar TOTS ELS OCELLS QUE ES PUGUIN IDENTIFICAR, així com altres dades que es puguin reconèixer en el terreny: petits mamífers (rata, rata d’aigua o ratbuf, senglar, guilla, teixó, llúdriga, visó americà, etc) o els seus rastres. Les dades obtingudes, com els altres anys, s’han ajuntat amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i tot Europa.
Paral•lelament a cada recorregut matinal, de capvespre també es van fer censos específics de les joques o ajocadors d’ardèids, corbs marins i làrids presents a cada sector. En aquests censos es van recullir diferents dades: les coordenades UTM, tant de les joques com dels sectors visitats, les dades meteorològiques de què es van disposar: temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel, nivell de l’aigua –sobretot als pantans-, entre d’altres.
El 16 de gener de 2016, 37 voluntaris van participar en uns 100 km de riu repartits en 8 trams i van arribar a censar un total de 7.511 ocells. També es van visitar joques de corb marins, ardeids i gavians. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya la porten des del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Generalitat de Catalunya.
De tots els ocells observats, destaca el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que es reprodueix al nord d’Europa i hiverna de manera força abundant als països mediterranis. La població de corbs marins fluctua entre els 400 i els 800 ocells, possiblement degut, d’una banda, a mesures de control d’aquesta espècie que es porten a terme tant al nord d’Europa (per pressions dels pescadors) com a les nostres contrades –des que va ser exclosa de la llista d’espècies protegides-, o bé també a la variació climàtica que hagi pogut condicionar l’hivernada d’aquesta espècie a Catalunya.
El gavià argentat (Larus michaelis) segueix essent molt abundant a Osona. De dia, es poden veure alimentant-se en grans grups als camps acabats de femar, o fins i tot en alguns abocadors. S’acostumen a aplegar per anar a dormir. La joca principal –situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter- es van detectar fins a 1.700 exemplars.
També cal remarcar la presència de molts ànecs collverds –1.473-, que ha mostrat un augment important el darrer any, sobretot als nuclis urbans de Roda de Ter i Manlleu. D’altra banda, diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -8 exemplars-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -90-, l’agró blanc (Casmerodius albus) -6- o l’esplugabous (Bubulcus ibis) han mostrat una lleugera recuperació l’any 2016. En destacaria el cas dels esplugabous, no detectats durant el dia del cens, tot i que durant bona part de l’hivern s’han anat observant en dormiders a Osona grups de fins a 223 exemplars –entre esplugabous i martinets blancs-.
Finalment enguany s’ha fet especial atenció al tractament de les dades de blauets, una espècie molt lligada als ambients fluvials que els darrers tres anys ha anat baixant al cens d’hivernants. Aquesta fluctuació és molt similar a la detectada en els seguiments per mitjà d’anellament tant a l’hivern com a l’estiu. Així doncs, no podem associar aquesta fluctuació a una disminució dels hivernants i, per tant, caldrà seguir aquesta espècie per determinar-ne les causes.
{{ comment.text }}