EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Més de quatre dècades visitant

L’Ajuntament de Manlleu ret un homenatge a Santi Suriñach amb motiu de la seva jubilació com a metge en un acte compartit amb companys de professió, pacients i familiars.

El 9 Nou
21/09/2014

El doctor Santi Suriñach és una institució a Manlleu. De metges que s’han jubilat, n’hi ha hagut molts. Però, segurament, no n’hi ha tants que hagin exercit tota la seva carrera professional al seu propi municipi. Aquest és el cas de Suriñach, que es va iniciar fent pràctiques amb el doctor Oliveras mentre estudiava medicina a l’Hospital Clínic i que, fins a la jubilació, ha visitat a Manlleu: a l’ambulatori, a l’hospital… L’Ajuntament, en un acte compartit amb familiars, companys de feina i pacients, li va voler agrair la seva dedicació.

Després d’haver fet pràctiques amb el doctor Oliveras, quan aquest es va jubilar Suriñach va assumir directament els seus pacients. L’any 1978 va entrar a treballar a l’ambulatori, aleshores situat al carrer Enric Delaris, i va compaginar la feina amb la de director de l’Hospital de Sant Jaume, càrrec que va exercir entre 1979 i 1990. Un any més tard va passar a ser el director del CAP fins l’any 1993, i des del 1994 fins a l’actualitat ha treballat com a metge de família al mateix CAP. Com a mostra d’agraïment a la seva trajectòria, l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, li va fer signar, divendres, el llibre d’honor del consistori i li va lliurar, com a record, una làmina del serpent i una reproducció dels gegants. La part més emotiva de l’acte li va posar Anna Forcada, directora del CAP. “En Santi no necessita més reconeixement que el que ha tingut cada dia per part dels seus pacients”, va arrencar Forcada abans de descriure’l com “un referent” i elogiar la seva “dimensió ètica i social de l’exercici de la medicina”. Les sentides paraules de Forcada, que va fer una pinzellada a la seva trajectòria i als canvis que ha viscut Manlleu i la sanitat durant quatre dècades, van emocionar Suriñach. “Si volíeu emocionar-me ja ho heu aconseguit”, va confessar abans de reconèixer que el fet d’haver realitzat tota la carrera professional a Manlleu no havia estat res planificat. “En el meu cas ha estat com jugar a casa. He tingut la sensació de formar part d’una gran família”, va explicar. Va estendre’s en la relació amb el pacient en el marc de la dialèctica “entre el què tinc i el com ho visc”, dos conceptes que regeixen una actitud professional i que cal mantenir actius davant el virus de la productivitat i de la industrialització de la salut. Va acabar el seu discurs donant les gràcies als pacients i, alhora, demanant-los disculpes “per desencerts involuntaris i per les esperes en les consultes saturades”. La referència a les esperes va provocar somriures. No eren somriures de censura, sinó de complicitat. Les esperes, segurament, han estat la mostra inequívoca que el doctor Suriñach mai ha mirat el rellotge a l’hora de visitar. Hi ha dedicat, sempre, el temps necessari. Potser per això, divendres, molts dels seus pacients el van voler acompanyar, per agrair-l’hi, en el moment de la jubilació.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 858 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't